Surto de veure la pel·lícula argentina Relatos salvajes i fantasiejo amb les venjances que duria a terme, si tingués ovaris i no em frenés aquella màxima segons la qual la millor venjança és haver tingut l'oportunitat de venjar-se d'algú i no fer-ho. Fins i tot rescato de la prestatgeria The Revenge Encyclopedia, un volum que s'autoproclama “la mare de tots els llibres de revenja” i que aplega prop de mil idees susceptibles de ser executades per ànimes venjatives. Vet aquí algunes de les més innòcues.

Posa't d'acord amb una hostessa d'avió i demana-li que en ple vol doni un sobre a un passatger, fent creure a la innocent col·laboradora que es tracta d'una felicitació d'aniversari. En realitat, dins el sobre hi has posat una nota que diu: “Sisplau, sigui discret. Si vostè té cap experiència en pilotatge aeri, vingui a la cabina: el pilot és mort”.

Escriu les dades personals de la víctima, inclòs el telèfon de casa i el mòbil, en vint o trenta bitllets de dòlar. Gasta els bitllets i espera: tard o d'hora cauran en mans d'algú que aprofitarà la informació vés a saber com.

Regala als fills de la persona escollida una guitarra elèctrica o un timbal. O bé: truca a diversos restaurants amb servei a domicili i vés encarregant comandes per ser entregades a la mateixa hora en una mateixa adreça, la de l'individu de qui et vols venjar. O bé: posa l'anunci de la venda del cotxe o el pis de la teva víctima a un preu molt inferior al del mercat.  

“Tots volen que algú castigui com es mereixen aquests personatges, però ningú gosa moure un dit”, diu una cuinera salvatge en una escena de Relatos salvajes. Com queda clar a la pel·lícula, perdre el control és un plaer perillós, si t'estimes la vida. S'atribueix a Confuci el següent consell: abans de començar el camí de la venjança, cava dues tombes.