"A vostè no li cau la cara de vergonya? Hi ha jutges i fiscals que han arribat a fer vaga per reivindicar més independència. Des de fa temps estan demanant als polítics que deixin de posar les grapes a la justícia. I quina és la resposta del poder executiu? Doncs manipular els nomenaments del Consell General del Poder Judicial. El PSOE segueix repartint-se els jutges amb el Partit Popular i amb Podemos".

"De veritat que no els fa vergonya? Els grans partits polítics barallant-se de cara a la galeria mentre, per darrere, es reparteixen els jutges, en col·laboració amb les formacions que en principi venien a regenerar la política. Volen controlar els jutges que després els han de jutjar per corrupció. Això és un escàndol. Estem esperant encara les explicacions oportunes". 

"És una vergonya, insisteixo. No veuen el dany que estan fent? No tenen dignitat. És indecent el que estan intentant fer amb la justícia. Així és com volen garantir la independència judicial? Amb una martingala per tapar una altra martingala? La història els jutjarà."

Aquestes línies que acabeu de llegir són un extracte del ruixat que Lorena Roldán va llençar al Senat el novembre del 2018 contra la llavors Ministra de Justícia del PSOE, Dolores Delgado. Roldán, que en aquell moment operava com a senadora de Ciudadanos, disparava amb to inquisitiu i aires de superioritat moral contra tots els partits de l'hemicicle menys el seu.

La senadora taronja va fer servir en diverses ocasions el verb mangonear, una paraula sense traducció literal en català, per referir-se al control que els partits exerceixen sobre el poder judicial -això ja no és cap secret- a còpia d'introduir personatges afins als òrgans que han de prendre decisions clau per les formacions polítiques.

Ara una investigació periodística d'ElDiario.es ha destapat el que tots sospitàvem. Que Cs jugava amb les cartes marcades amb la matraca de denúncies que el partit taronja ha presentat a la Junta Electoral Central contra l'independentisme en els últims dos anys. La formació que en aquell moment lideraven Albert Rivera i Inés Arrimadas tenia a sou un membre de la JEC que defensava fil per randa el posicionament del partit taronja sense cap remordiment de consciència.

Aquest sinistre personatge -que compaginava la seva activitat fraudulenta a la Junta Electoral amb la seva feina de partit en un despatx del Congrés dels Diputats- es diu Andrés Betancor. Perquè no quedi cap dubte de la seva filiació, Betancor avui forma part de la gestora que dirigeix Ciudadanos i, avui en dia, encara no ha sortit a donar cap explicació.

Fa una setmana que va esclatar l'escàndol. Albert Rivera ha fet una roda de premsa perquè tothom sàpiga que torna a treballar. A la seva compareixença ha despatxat l'assumpte dient que no hi veu res reprotxable. És el mateix que ha anat repetint la campiona de la transparència i les bones pràctiques polítiques, Lorena Roldán. Fins i tot, l'actual cap de l'oposició al Parlament ha anat més enllà suggerint que la culpa és dels partits independentistes.

Sabeu perquè no els cau la cara de vergonya? Perquè la tenen massa dura.