L'intercanvi entre l'expresident Artur Mas i l'excomissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo a RAC1, aquest dilluns, ha donat titulars molt carregats políticament. Potser un dels que més ha estat l'afirmació de l'expolicia que l'aleshores president espanyol, Mariano Rajoy, l'havia felicitat amb un "ben fet" per l'anomenada Operació Catalunya, quan es van fer circular notícies falses contra Mas en les eleccions del 2012, en què CiU va recular.  

El xoc entre Mas i Villarejo ha tingut la virtualitat de posar per primer cop, cara a cara, un dels responsables de la guerra bruta i l'acció de les clavegueres de l'Estat contra Catalunya amb un dels líders del procés. Mas també ha aprofitat el moment per fer dir a Villarejo que CiU era realment l'enemic a abatre, sobretot pels seus vincles amb el teixit econòmic català i ser vist com l'única força política amb capacitat per mantenir un pols amb l'Estat. També caldria plantejar-se si per la rellevància de la presidència de la Generalitat és el més aconsellable sotmetre's a un intercanvi amb un personatge com Villarejo. 

Villarejo no ha deixat canya dreta: ha acusat l'exconseller d'Interior Felip Puig de ser un dels informadors del CNI de cara a l'Operació Catalunya. Aquí només cal recordar la llarga enemistat entre l'excomissari i la cúpula dels serveis secrets espanyols, amb el seu exdirector, el tinent general Félix Sanz, al davant. Villarejo també ha acusat l'entorn de Joan Laporta d'estar al darrera de la inculpació de Sandro Rosell. Avui mateix, el president del Barça ha anunciat que durà l'expolicia als tribunals. I Villarejo també ha assegurat que la família Pujol havia ofert aportar suposats draps bruts contra ERC a canvi de sortir del cercle judicial.    

No es pot negar espectacularitat a l'encontre protagonitzat per Mas i Villarejo. Certament, és difícil desvincular aquesta entrevista del duel que s'ha obert entre la ràdio pública i la privada en hores de màxima audiència. Una reflexió que en tot cas s'imposa és fins a quin punt el que pot dir Villarejo és alguna cosa més que declaració tòxica que a pocs pot convèncer. L'expolicia s'ha convertit en una figura més del paisatge polític i social espanyol, però en el seu vessant més lamentable. D'allò que diu, quina part és veritat? 

El que li ha passat a Villarejo és que s'ha convertit en un element tòxic el testimoni del qual ha perdut capacitat demolidora. Les afirmacions més espectaculars que va fent obliguen a fer molt gran l'interrogant que generen. D'altres entren dins del que pot ser lògic, com la responsabilitat al ministre de l'Interior Zoido de l'ordre de repressió policial l'1-O. D'una o altra manera, el titular d'Interior va formar part de la cadena de comandament aquell dia. Les declaracions de l'excomissari de policia poden tenir una gran espectacularitat, però plantegen l'interrogant de quina credibilitat aporten al debat mediàtic.