La vida no s'atura
«L’espectacle que ens brinda cada dia la política és imbatible i cap obra de teatre ni cap pel·lícula el pot superar»
ARA A PORTADA

- Jordi Bianciotto
- Periodista i crític musical
Són dies d’un estat anímic estrany, inèdit, d’una ansietat al voltant del nostre destí que arruïna totes les tesis d’anys enrere sobre l’escepticisme postmodern, tot allò de la fi de la passió política, i deixa un rastre de damnificats en el camí. Des del 20 de setembre, el dia de les detencions per part de la Guàrdia Civil, ha baixat el flux de venda d’entrades d’espectacles, sobretot l’anticipada, hi ha teatres que han cancel·lat sessions i hi ha concerts ajornats. Els fets són els que són.
Els diners es guarden pel que pugui passar i no tenim el cap per a altres coses. Pretendre que algú llegeixi un article sobre el concert d’ahir s’ha tornat de sobte una mica excèntric, o pot semblar-ho. I tenint en compte com la realitat es capgira de minut a minut pot ser fins i tot irresponsable tancar-te dues hores a un teatre o un cinema sense poder consultar el mòbil amb comoditat: ¿i si quan surts s’ha proclamat la república i no te n’has adonat? ¿I si han tancat el Parlament i a TV3 hi ha Enric Millo fent un discurs?
Hi ha una altra explicació: l’espectacle que ens brinda cada dia la política és imbatible i cap obra de teatre ni cap pel·lícula el pot superar. No hi ha arguments de ficció que ens puguin mantenir en un suspens comparable, amb cops d’efecte, girs bruscos i solucions que farien feliç Eugène Ionesco, gran exponent del teatre de l’absurd (la darrera mostra: “senyor Puigdemont, digui’ns, l’altre dia vostè va declarar la independència o no?”). O millor dit, sí que n’hi pot haver, perquè no és cert que la realitat superi sempre la ficció: el que la fa més captivadora no és tant la imaginació de la trama com el fet que juga amb materials reals, les nostres mateixes vides.
Però hem de fer un esforç: encara que la posada en escena d’aquest episodi del procés, no sé si final o no, pugui ser enlluernadora, fem el favor de dedicar una mica de la nostra atenció als altres espectacles quotidians que, si no els fem una mica de cas, acabaran abaixant la persiana davant d’una competència tant deslleial i tant abusananos. Passi el que passi els pròxims dies, vivim, celebrem, gastem, que la vida no es pot aturar.
Periodista especialitzat en música des de fa més de tres dècades. Crític musical d’El Periódico de Catalunya, escriu a les publicacions especialitzades Rockdelux i Enderrock, i col·labora en diversos mitjans audiovisuals. Ha escrit diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres), així com els volums de memòries Maria del Mar Bonet, intensament (Ara Llibres) i El libro de Estopa (Espasa-Planeta). Soci de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.