Amb un govern on no té autoritat, el president Torra es veu amb la necessitat d’anar embolicant la troca per dissimular que presideix una institució que ha estat buidada de poder i que ha perdut la legitimitat després de l’1 d’octubre, quan no només no va aplicar-ne el resultat sinó que es va lliurar al 155 sense oposar-hi resistència.

Quim Torra és conscient d’aquell despropòsit i aquell ridícul espantós i intenta vendre a la parròquia que ell, a diferència del seu antecessor, sí que és valent per tirar endavant la independència. Poc importa que, després de demanar una mobilització permanent, els Mossos d’Esquadra no hagin fet altra cosa que atonyinar sistemàticament uns manifestants que el govern sempre titlla de violents simplement perquè no pot controlar-los a través de les entitats, com ha fet fins ara.

Poc importa que el conseller Buch hagi acabat demanant perdó als Mossos després que el President li demanés que en depurés responsabilitats. La qüestió és fer creure que faràs alguna cosa i que la independència només depèn de tu i de la gent.

El darrer estirabot ha estat la reivindicació de la via eslovena per a resoldre el conflicte: “Els eslovens van decidir tirar endavant amb totes les conseqüències. Fem com ells i estiguem disposats a tot per ser lliures”.

Mentre el president té la necessitat d’inflamar la retòrica sense explicar com pensa fer-ho, l’oposició i els mitjans unionistes –i no tan unionistes- no perden l’oportunitat de fer el seu exercici de cinisme interpretant que Torra està demanant morts.

Sembla mentida que calgui recordar, a aquestes altures, que els morts els va provocar l’exèrcit iugoslau enviant els tancs a Eslovènia després del referèndum d’autodeterminació. Els cínics que acusen Torra d’apostar per la violència són els mateixos que no dubtarien a provocar-la (a la banda unionista) o que la invoquen constantment per fer-nos creure que, si no es va declarar la independència, no va ser per incapacitat (a la banda independentista).

Tampoc no hem d’oblidar que els polítics independentistes van fer-se seu aquest marc afirmant que van aturar la independència per una amenaça de violència que mai han demostrat, posant així la por damunt la taula i assumint-la com a instrument polític: ara l’estat ja sap que n’hi ha prou amb brandar una violència en abstracte perquè les urnes no tinguin cap valor.

Apostar per la via eslovena mentre els partits del govern que presideixes insisteixen que van aturar la independència per la por que hi haguessin morts és una gran irresponsabilitat que demostra quins a quin punt s’ha degradat la política catalana. Uns hi amenacen i els altres la invoquen, i el resultat de totes dues posicions és el manteniment de l’statu quo.

Fa mesos que el país està atrapat entre el cinisme i la irresponsabilitat. Com que han buidat la política, cada dia l’han de dir més grossa per dissimular que la Generalitat s’ha convertit en una institució hostil a les aspiracions democràtiques de la majoria dels ciutadans de Catalunya.