Les notícies més reservades sobre la relació entre els governs català i espanyol desvelen contradiccions profundes. O potser tot es tracta de la mateixa estratègia. L’estratègia diversa i complementària de Mariano Rajoy. D’un costat, segons reconeixen a Madrid, hi ha “línies de comunicació” que funcionen. Consellers i ministres que arriben a acords i que demostren que “la bona sintonia” és possible. Qui més excel·leix en aquest gènere és Santi Vila, que, a més a més, en fa gala. De l’altre, el govern de Rajoy crispa cada dia el de Mas desplegant una persistent maniobra de devolution però a la inversa. En aquest mateix front de l’Ebre, les institucions de l’Estat combaten amb professionalitat de bon artiller cadascuna de les decisions que prenen les catalanes en el procés denominat sobiranista.

Afirmen alguns ministres de Rajoy que la involució té com a objectiu rebaixar l’autogovern de totes les autonomies tret de Catalunya i el País Basc. D’aquesta manera, al seu trist entendre, “catalans i bascos callarien perquè veurien reconeguda amb els fets la singularitat que tant reclamen”. És a dir, tots els autogoverns retrocedirien algunes passes i, com a conseqüència, semblaria que els de Catalunya i Euskadi haurien avançat, tot i que continuarien en el mateix lloc.

Està per veure si aquesta estratègia és certa. La intenció es farà evident si ara el govern del Partit Popular, que ha demanat als governs autònoms que suprimeixin “dualitats innecessàries”, actua amb la mateixa contundència contra Múrcia que contra Catalunya. Si ho fa així, quedarà clar que una cosa són els comentaris de saló i restaurant dels seus ministres i una altra de ben diferent la màquina aplanadora que ha activat Rajoy.

Mentre totes aquestes intencions es van desvelant amb els fets, hi ha una intenció que no admet dubtes. Mariano Rajoy ha acceptat que la seva delegada a Catalunya actuï com una zeladora fanàtica. María de los Llanos de Luna fa com la Virreina Germana de Foix. Aquella que va ser coneguda entre valencians després de la guerra de les Germanies com “Figa de ferro” per la morbositat que aplicava en la repressió contra els insurgents. De Luna és una funcionària de l’Estat que ha enfollit defensant-ne la integritat. Juntament amb els ministres Wert i Montoro forma un trident que ajuda a entendre les enquestes. Cada vegada que algú dels tres parla o fa, l’independentisme guanya adeptes i irritació. María de los Llanos de Luna és la virreina que vol reduir la discrepància i la llibertat a cendres. I sembla que li agrada. Com a Germana de Foix. Potser ella és l’única cara real de Mariano Rajoy. La que aclareix tots els dubtes.