Les portades dels principals mitjans de comunicació destacaven, alguns de manera triomfalista, que de la recent reunió entre Rajoy i Sánchez en sortia un important acord: les dues principals forces polítiques de l’Estat consideren “inacceptable” l’1-O. Més enllà del titular, esperat amb ànsia per l’status quo, anem a desgranar el contingut. Resulta bastant lògic que el PSOE -que considera que un referèndum d’autodeterminació no hi cap dins l’actual marc constitucional- no estigui d’acord amb l’aposta independentista de posar urnes unilateralment. Res de nou sobre la capa la terra.

Ara bé, quan gratem una mica, el suposat acord es desdibuixa. Segurament no va agradar gaire al president espanyol que el secretari general del PSOE (en part influenciat pel PSC) insistís en què la “qüestió catalana” s’ha de resoldre per vies polítiques; que destaqués que calen mesures actives en aquest sentit -els dirigents del PP no poden continuar immòbils o únicament fent ús de la Brigada Aranzadi-; i que fora bo que govern català i govern espanyol dialoguéssin. Els resultats de les primàries no deixen massa marge a Sánchez: està obligat a diferenciar-se del PP (també en la disputa territorial). De fet, l’objectiu de la reunió per part del dirigent conservador, que era instaurar una aliança PP-PSOE-C’s contra el “desafío independentista”, sembla que no va causar cap entusiasme en el socialista. També caldria no restar importància al fet que Albert Rivera el mateix dia explicités que era contrari a la utilització de l’article 155.

El guió del PP és molt simple i clar, però en l’anomenat bloc constitucional, en el moment decisiu del xoc, comencen a posar-se sobre la taula guions amb més complexitats i grisos. Aquestes postures no farien més que interioritzar canvis que s’estarien produint a l’opinió pública espanyola. La demoscòpia dóna pistes. Majoritàriament els i les espanyoles consideren que la disputa Catalunya-Espanya s’ha de resoldre de manera dialogada, no es recolza la judicialització de la política. I no només. Les generacions més joves acceptarien la celebració d’un referèndum com a instrument per resoldre el contenciós.

Alguna cosa es mou. Encara que el xoc a aquestes altures és difícilment evitable. Els guions de la contrapart catalana i espanyola ja fa molt temps que estan escrits. Les postures més dures de cada banda són les que guiaran el trànsit des d’ara fins l’1-O. Ara bé, el PP enfronta el repte amb un ventall d’opcions de resposta més reduït del que en un primer moment pensava (s’ha descartat l’estat d’excepció – d’ençà de la victòria de Sánchez a les primàries - , i l’aplicació del 155 cada cop està més posat en qüestió). Caldrà veure si els matisos operen el 2-O o queden només amb paraules.