Fa gairebé una setmana, el president Mas va anunciar l’acord per convocar eleccions anticipades passat l’estiu. Unes eleccions plebiscitàries, amb llistes separades i un full de ruta compartit. L’acord, la unitat, era imprescindible per a garantir que culmini amb èxit el procés cap a la independència. I l’hem aconseguit.

Ara tenim nou mesos per endavant durant els quals tenim molta feina per fer. Són nou mesos clau. L’objectiu és que la independència guanyi en les properes eleccions del 27 de setembre. Aquest dia decidirem la llibertat del nostre país. Les forces sobiranistes al Parlament de Catalunya haurem de ser majoria absoluta i així, d’aquesta manera, obtindrem el reconeixement del món. Caldrà, des d’ara mateix, explicar-ho bé!
L’acord també garanteix consolidar estructures d’estat, eixamplar la base nacionalista i continuar amb l’acció de govern, amb l’aprovació dels pressupostos, prioritzant els programes de contingut social i amb estabilitat política.

I això, la unitat sobiranista del nostre país, l’acord, és el que més preocupa al govern del Partit Popular. Ho veiem amb les primeres reaccions, que busquen confondre i desacreditar la decisió de convocar les eleccions. El president del Govern espanyol reacciona parlant de “fracàs”, que no s’ha “d’enganyar” els catalans i que les plebiscitàries “no existeixen”. Aprofito per a recordar-li que, de nou, erra en els seus diagnòstics i pronòstics, ja que en el seu moment no es va cansar de repetir que el 9-N no votaríem i, quan va veure que les urnes estaven posades, es va decidir interposar querelles contra el president de la Generalitat i altres membres del govern català. Això sí que és un fracàs. Fracassa un Estat que no sap escoltar ni respondre democràticament a les demandes que hem fet des de Catalunya.

També hi ha qui titlla l’avançament electoral de “poc seriós”, al·legant motius que es basen en la reactivació econòmica. Doncs el que és poc seriós és que qui més contribueix a l’economia espanyola pateixi un ofec econòmic històricament sostingut (un dèficit fiscal de prop de 16.000 milions d’euros anuals) que l’impedeix garantir serveis i prestacions, els quals, a molts altres llocs de l’Estat espanyol, es poden garantir. I, per això, ja fa temps que a Catalunya vam decidir que volem ser un país lliure, un nou estat social, on les persones visquem millor: amb igualtat d’oportunitats i cohesió social.