I s’hi ha esforçat, en dissimular-ho, eh, ho haig de reconèixer. Però, com a les bones sèries, no ha estat fins a la segona temporada (a.k.a segon mandat) que s’ha destapat del tot el pastís. Ja no ho ha pogut dissimular, malgrat que vulgui maquillar les seves veritables intencions: convertir Barcelona en una oblidable ciutat de segona.

Petit parèntesi: (no tenen res de dolent, les ciutats de segona, més tranquil·les, potser, menys gent, però també menys inversió, menys atractives, (més ensopides.) I el destí de Barcelona no és ser una ciutat ensopida, ni de bon tros. És la capital de Catalunya (us agradi o no als lectors, ho és!).

És com si volgués desposseir els barcelonins d’aquell orgull de pertànyer a la ciutat, d’aquell somriure orgullós i alhora tímid, quan sorties a l’estranger dient: soc de Barcelona i sabent que la reacció de l’oient seria una cara d’admiració. Oh, Barcelona! No hi he estat mai, allà, però és una ciutat preciosa! O: Barcelona! Vaig estar-hi fa 3 anys, que maca és i que moderna!

Què hauríem d’explicar ara, de la ciutat? Primera cosa que ens passa quan diem que som de Barcelona: ho seguim dient amb un somriure pretesament orgullós, però pensant per dins “ai, si sabessis com està ara la ciutat!).

Durant la primera temporada, l’Ada va viure de rendes: va trobar-se una economia municipal sanejada i una ciutat orgullosa, amb menys desigualtats, amb el pressupost destinat a temes socials proporcionalment més alt que mai abans, amb projecció, amb il·lusió, innovadora i procurant no deixar mai ningú enrere.

Però l’Ada, com que no s’estima la ciutat, va començar a torçar el gest i va dir al seu equip de govern: la ciutat, així (viva, fresca, dinàmica) no m’agrada. Hem de canviar coses. I amb l’excusa de l’odi al turisme, va deixar que alguns grups assaltessin busos de turistes i ella va mirar cap a una altra banda. Amb aquest “ara t’odio, ara t’estimo, turista”, va paralitzar el projecte museístic de la muntanya de Montjuïc. I com a projecte alternatiu va fer... res!

Per dissimular una mica i fer veure que "treballa per al bé comú", va crear una comercialitzadora elèctrica pública, que surt deficitària i on el 98% dels clients és el mateix Ajuntament (és com aquella dita castellana d’en Juan Palomo), però alhora, per compensar, va adjudicar la gestió de Serveis Socials a un “poderós”, com diu ella: a una empresa d’en Florentino Pérez, deixant de banda totes aquelles entitats del tercer sector de Barcelona que es desviuen per la ciutat i els seus habitants.

L'Ada és una contradicció en si mateixa, diu força gent. I, en part, tenen raó: ho sembla, realment. Jo penso més enllà: com ja he dit al principi, tot apunta al fet que en realitat té un pla per destruir la ciutat. Aquest últim any ha aprofitat per enlletgir-la i fer-la més perillosa: ha col·locat blocs de formigó a l’asfalt, alguns de grocs, per fer terrasses de bar i altres de grisos, per seure-hi.

Ha col·lapsat l’Eixample de Barcelona, el districte urbanísticament més distintiu de Barcelona, eliminant carrils de circulació per a cotxes, ha col·locat tanques i ha “ampliat el verd” (llegeixi’s amb to irònic) instal·lant boles de formigó al carrer amb una jardinera al costat.

I no provoca només una decadència estètica: és una decadència econòmica, una desil·lusió generalitzada, un descontentament permanent del ciutadà quan passeja per la ciutat. Si va a peu, es troba boles de formigó al bell mig del carrer, si va en cotxe, no sap quan arribarà a destí, si va en transport públic, ha de suportar gent sense mascareta o mal posada, a banda que tampoc sap quan arribarà a lloc.

L’última ocurrència, atiada també per la seva regidora-no-vull-turistes-però-jo-sí-viatjo-i-ho-penjo-a-xarxes, és establir un peatge per entrar a Barcelona. La que ens faltava! Barcelona i els barcelonins ja caiem prou malament a la resta de Catalunya (això donaria per a un altre debat i un altre article) com perquè ara hagin de pagar per entrar. La gent que entra a la ciutat en cotxe privat ho fa perquè no té una altra opció vàlida per fer-ho: trens que triguen 3h a fer un recorregut que en cotxe es fa en 1 hora, per exemple? I, si bé és cert que la xarxa catalana de transport públic no és competència de l’Ada, sí que ho és posar cada cop les coses més difícils a qui vol venir o vol viure a la ciutat.

I ja no parlem de desnonaments, que han augmentat durant el seu mandat, de la delinqüència, que s’incrementa dia rere dia, dels aldarulls dels quals ella mai n’és la responsable... I ja paro: té una capacitat de tirar pilotes fora admirable. El problema és, Ada, que se’t veu el llautó: no t’estimes Barcelona, la vols pobra, trista i lletja. Malauradament, ho estàs aconseguint, però cada cop som més gent que, veient que no hi ha oposició a Barcelona, estem construint una alternativa ferma, que torni l’orgull a la ciutat i als barcelonins.

Això implica tenir una ciutat pròspera, neta i còmoda per a tothom: vianants, ciclistes, botigues, empreses, visitants... Una ciutat amb uns habitants orgullosos de pertànyer-hi, amb una àrea metropolitana ben connectada amb connexions de transport decents i pròpies del segle XXI, una ciutat que aixequi el cap i pugui dir: Sí, soc Barcelona, la capital de Catalunya, al servei del país i de la seva gent.