Pobra diva, pobra Montserrat. Se li han tirat indiscriminadament a la jugular, l’han escorxada ben viva, l’han apedregat amb insults de tota mena i amb improperis de gust dubtós. I tot per haver dit que no vol la independència de Catalunya. Per dir-ho mentre li rajaven les llàgrimes, galta avall, tan compungida i tan sentida. És cert, potser no cal obviar que la nostra diva no seria la persona indicada per parlar de compromís a les estructures d'un estat. Potser no té, tampoc, la pàtina moral d’emetre judicis de valor sobre un clam popular que es va manifestar, tranquil·lament, a la històrica cadena humana de la darrera Diada. Potser no calia comparar les cadenes amb l'esclavitud. Vaja. 

Però la nostra grandíssima diva –sigui catalana, espanyola, apàtrida o una bleda assolellada ciutadana del món– té tot el dret a dir que no vol la independència. Ens cal el Sí i ens cal el No, i que les veus no restin en silenci ni se sentin injuriades si no callen. Necessitem més Caballés, moltes més, i també Goytisolos i Cercas i Estopes, perquè tots són part d’aquest país normal que volem fer millor del que és. De la mateixa manera que també necessitem partidaris del Sí que siguin prou valents com per dir-ho, sense témer les reaccions cavernàries ni els garrots inquisitius. Prou de protagonistes adotzenats que viuen als llimbs de la realitat i fan del "ni sí, ni no" la seva trista manera de viure. Esportistes d’elit, cantants, actors, i tants d'altres: per què calleu?

Cal dir-ho: ens calen més Caballés. És més necessari que mai que tothom parli, que el país digui la seva, sigui com sigui i pensi el que pensi. Ens calen veus que normalitzin el discurs i que facin arribar el debat a llocs on encara no ha arribat. Cal que votem, i cal que aquesta votació sigui, també, la de tots els contraris a la independència, que n’hi ha, i molts. Tal com ha de ser. Ens cal això per fer un país refotudament normal i que ha de ser millor que molts països que ja ho són, de refotuts i de normals. Per això ens cal el Sí, el No, i l’acceptació de la derrota. En els termes que sigui, malgrat tot el que diguin.