
ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Fa cinc dies, el Parlament va convalidar el decret de sequera del Govern, que inclou mesures d'emergència com permetre que l'Agència Catalana de l'Aigua pugui suspendre durant 48 hores la captació d'aigua per a usos que sigui diferents de l'abastament de la població quan aquest perilli, així com recuperar pous en desús i incrementar les sancions per danys contra el domini públic hidràulic.
El decret va tirar endavant amb l'abstenció de PSC, Junts, En Comú Podem i la CUP, que van criticar durament la política de l'aigua de l'executiu. Les crítiques principals han anat en línia a una "manca de planificació" davant una situació que es covava mes rere mes. Des del Govern, per part de la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, i des d'ERC, s'ha reclamat als aprtits de l'oposició que "no facin electoralisme amb l'aigua".
La política hidràulica és de les més definitòries del model de país i de desenvolupament econòmic que es persegueix. Es tracta, per tant, d'un debat important. És normal i legítim que les forces polítiques defensin el seu projecte econòmic. Des dels comuns i la CUP, en concret, s'ha aprofitat per escometre contra els macroprojectes. La situació de minoria al Parlament per part del Govern de Pere Aragonès, i el context immediat, amb les eleccions municipals al maig, tampoc no posen les coses fàcils.
Però la situació que es viu en bona part del territori és dramàtica. N'hi ha prou per copsar-ho sobre el territori de sortir de les zones més urbanes i acostar-se a algun dels embassaments del país. Cal ser exigents amb els responsables polítics i esperar de tots, Govern i oposició, la màxima generositat i diligència per entomar un repte que té implicacions de tot ordre i que recorda també la transcendència del combat climàtic i la necessitat de planificació econòmica i territorial a llarg termini. La política de l'aigua és una d'aquelles àrees de govern que exigeix una visió del país a llarg termini. No s'ha d'oblidar mai que és una estructura d'Estat. Per no haver de dependre de l'assistència de la Mare de Déu.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.