ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
27 de març de 2023
El Govern ha convocat per al divendres una cimera de l'aigua amb totes les forces polítiques davant la situació d'excepcionalitat que es viu per la manca de pluges i l'escassetat de les reserves. Les restriccions d'aigua afecten ja a aquestes alçades prop de 200 municipis, mentre les reserves d'aigua als embassaments tan sols arriben a un 27% de la seva capacitat. L'executiu exposarà en aquesta trobada quines són les mesures que ha adoptat i les que vol engegar a partir d'ara.
Fa cinc dies, el Parlament va convalidar el decret de sequera del Govern, que inclou mesures d'emergència com permetre que l'Agència Catalana de l'Aigua pugui suspendre durant 48 hores la captació d'aigua per a usos que sigui diferents de l'abastament de la població quan aquest perilli, així com recuperar pous en desús i incrementar les sancions per danys contra el domini públic hidràulic.
El decret va tirar endavant amb l'abstenció de PSC, Junts, En Comú Podem i la CUP, que van criticar durament la política de l'aigua de l'executiu. Les crítiques principals han anat en línia a una "manca de planificació" davant una situació que es covava mes rere mes. Des del Govern, per part de la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, i des d'ERC, s'ha reclamat als aprtits de l'oposició que "no facin electoralisme amb l'aigua".
La política hidràulica és de les més definitòries del model de país i de desenvolupament econòmic que es persegueix. Es tracta, per tant, d'un debat important. És normal i legítim que les forces polítiques defensin el seu projecte econòmic. Des dels comuns i la CUP, en concret, s'ha aprofitat per escometre contra els macroprojectes. La situació de minoria al Parlament per part del Govern de Pere Aragonès, i el context immediat, amb les eleccions municipals al maig, tampoc no posen les coses fàcils.
Però la situació que es viu en bona part del territori és dramàtica. N'hi ha prou per copsar-ho sobre el territori de sortir de les zones més urbanes i acostar-se a algun dels embassaments del país. Cal ser exigents amb els responsables polítics i esperar de tots, Govern i oposició, la màxima generositat i diligència per entomar un repte que té implicacions de tot ordre i que recorda també la transcendència del combat climàtic i la necessitat de planificació econòmica i territorial a llarg termini. La política de l'aigua és una d'aquelles àrees de govern que exigeix una visió del país a llarg termini. No s'ha d'oblidar mai que és una estructura d'Estat. Per no haver de dependre de l'assistència de la Mare de Déu.
Fa cinc dies, el Parlament va convalidar el decret de sequera del Govern, que inclou mesures d'emergència com permetre que l'Agència Catalana de l'Aigua pugui suspendre durant 48 hores la captació d'aigua per a usos que sigui diferents de l'abastament de la població quan aquest perilli, així com recuperar pous en desús i incrementar les sancions per danys contra el domini públic hidràulic.
El decret va tirar endavant amb l'abstenció de PSC, Junts, En Comú Podem i la CUP, que van criticar durament la política de l'aigua de l'executiu. Les crítiques principals han anat en línia a una "manca de planificació" davant una situació que es covava mes rere mes. Des del Govern, per part de la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, i des d'ERC, s'ha reclamat als aprtits de l'oposició que "no facin electoralisme amb l'aigua".
La política hidràulica és de les més definitòries del model de país i de desenvolupament econòmic que es persegueix. Es tracta, per tant, d'un debat important. És normal i legítim que les forces polítiques defensin el seu projecte econòmic. Des dels comuns i la CUP, en concret, s'ha aprofitat per escometre contra els macroprojectes. La situació de minoria al Parlament per part del Govern de Pere Aragonès, i el context immediat, amb les eleccions municipals al maig, tampoc no posen les coses fàcils.
Però la situació que es viu en bona part del territori és dramàtica. N'hi ha prou per copsar-ho sobre el territori de sortir de les zones més urbanes i acostar-se a algun dels embassaments del país. Cal ser exigents amb els responsables polítics i esperar de tots, Govern i oposició, la màxima generositat i diligència per entomar un repte que té implicacions de tot ordre i que recorda també la transcendència del combat climàtic i la necessitat de planificació econòmica i territorial a llarg termini. La política de l'aigua és una d'aquelles àrees de govern que exigeix una visió del país a llarg termini. No s'ha d'oblidar mai que és una estructura d'Estat. Per no haver de dependre de l'assistència de la Mare de Déu.