Mobilitzacions- De la “diada del Sí” de l’11 de setembre a la “Diada nacional per les llibertats”, d’aquest 11 de novembre només han passat dos mesos. Dos mesos i un escenari radicalment oposat. De demanar la independència a defensar la Generalitat, la llibertat dels membres del Govern i dels Jordis. Cap país demòcrata es podia imaginar, en ple segle XXI, una situació com la que viu avui Catalunya. “Cada cop que participo en una manifestació, és una injecció d’energia i ànims per continuar endavant en la defensa del Govern”, em va dir una persona aquesta setmana. Una vegada més (i les que calguin) centenars de milers de persones han sortit al carrer per fer visible el que per a Europa és invisible: que no es pensen rendir davant l’aplicació del 155, i que demanaran la restitució de les llibertats i drets que el sobiranisme està patint.  

La ceguesa d’Europa- Ha passat gairebé un mes i mig des que el món es va fer ressò de la brutalitat i la violència de l’1 d’octubre. Europa va alçar la veu i aquell gest mínim va donar esperances. “Catalunya s’ha convertit en un assumpte europeu” va dir Donald Tusk, president del Consell Europeu, poques hores abans del discurs més esperat de Puigdemont, el passat 10 d’octubre quan va deixar en suspensió la independència. Però els dies passen i els silencis s’entenen. Uns dies més tard, Tusk va rebre el premi Princesa d’Astúries de la Corona. I aquesta setmana, el president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, en l’acte per investir-lo Doctor Honoris Causa per la Universitat de Salamanca, ha advertit sobre “el verí que suposen els separatistes per a la unitat d’Europa”. Es pot esperar alguna mediació en el conflicte?

Investigats- La presidenta del Parlament Carme Forcadell i els membres de la Mesa són investigats per rebel·lió, sedició i malversació per la declaració d’independència del 27 de setembre. Tots ells han declarat davant del Tribunal Suprem per complir amb el mandat del poble. El jutge els ha deixat en llibertat, sí, però el preu que han pagat és molt alt. Encara han de ser jutjats, i sobre ells poden recaure possibles penes de 30 anys de presó. Tot això, sense oblidar que la Generalitat està intervinguda. Empresonant un govern legítim no s'acaba el problema.

El paper dels CDRs- Especial menció mereixen els més de 230 Comitès de Defensa de la República desplegats per Catalunya, que greixen dia a dia la maquinària de la mobilització pacífica i resistent. Un moviment que assegura no emmudir les veus de la indignació, ni normalitzar la repressió. Com va quedar demostrat durant la vaga general, a cada nova consigna -sigui per tallar carreteres o impedir que els trens d’alta velocitat entrin i surtin de Catalunya- centenars (sinó milers) de persones demostren el compromís d’un sobiranisme a peu de carrer. Algú creia que el teixit organitzatiu que va permetre amagar milers d’urnes desapareixeria l’1 d’octubre?

Eleccions- La campanya per les eleccions del 21 de desembre no serà fàcil. En un context de repressió, les presses per configurar les candidatures i llistes no són bones. El 155 es mantindrà “flotant”, com un núvol gris a punt d’esclatar fins no sabem quan. I en aquest context, un incansable Xavier Garcia Albiol que posa recursos a la junta electoral perquè impedeixi a TV3 la retransmissió d’aquesta Diada per les llibertats; o a la fiscalia de menors "l'ús de nens petits com a escuts humans". Un context on vuit professors han estat citats a declarar per possible delicte d’incitació a l’odi, o el director d’El Jueves per una denúncia d'injúries a la policia espanyola. Vindran més mobilitzacions, i Europa, encara que no vulgui, haurà de mirar cap a Catalunya.