S’han comentat unes quantes frases del discurs de Roger Torrent com a nou president del Parlament. Cosir el país, la voluntat de diàleg, recuperar les institucions, records als empresonats i als que són fora, la frase final... La conjuntura tensa i complicada ho fa inevitable. Aquesta mateixa conjuntura, en canvi, ha tapat altres continguts significatius, que no han aparegut als titulars, ni van merèixer comentaris a les reaccions immediates dels partits. Em refereixo, per exemple, a aquesta frase: "Tenim l’obligació de defensar els que més pateixen, aquells a qui les crisis sempre els exclouen una mica més, els que més patexen les conseqüències d’un sistema econòmic que genera desigualtats”. Ni tan sols la CUP -el partit que, en les cròniques periodístiques, és definit com a anticapitalista- va parar esment en aquest apartat del discurs.

Deia fa uns dies l’exconseller Andreu Mas-Colell que la nova legislatura exigia un govern que governés, i que durés. A banda de la restitució del govern cessat per l’article 155, que en les circumstàncies actuals difícilment pot gestionar el dia a dia. Les urgències del curt termini són unes, però si els partits aspiren a tenir una legislatura de quatre anys, tard o d’hora hauran de començar a tractar altres qüestions. A legislar, i a governar. I aquí és on entra de ple el contingut tapat del discurs del nou president del Parlament.

Quan això arribi, quan el govern i el Parlament entrin a debatre sobre polítiques socials, econòmiques, culturals, sobre ensenyament, concerts amb escoles, sanitat, els mossos, les energies renovables o les infraestructures, serà interessant veure qui és el paisatge de relacions que es dibuixa a l’hemicicle. Perquè situats en el moment actual, amb tot el que hem viscut i el que encara vivim, hi ha unes aliances que ens semblen inamovibles, naturals i tan permanents que alguns ni recorden que mai no hagin estat de cap altra manera. Parlem d’independentistes i unionistes com el ying i el yang únics i veritables. Però en una legislatura llarga, normalitzada -algun dia ho serà-, un altre equilibri és possible. Unes majories i minories diferents es poden imposar. I allò que crèiem invariable, tal vegada variarà.