La laminació de la identitat catalana adopta formes molt subtils. Ens criden els intents maldestres i evidents: voler que el català no sigui la llengua vehicular a l'escola o la intenció "d'espanyolitzar els nens catalans". Però hi ha mecanismes més subtils i perillosos, trampes en les quals podem caure fins i tot aquells que volem respectar la identitat catalana.
Un d'aquests mecanismes subtils és la negativització de la identitat catalana confrontant-la amb un cosmopolitanisme internacionalista. Aquest mecanisme és molt insidiós. El que és internacional, modern i avançat és parlar d'una identitat que connecti amb tots els pobles del món. El tronat, antic i rústic és reivindicar una identitat nacional local. La trampa radica en què aquest internacionalisme cosmopolita és molt còmode fer-ho quan tens un estat, mitjans de comunicació i institucions que manté en un espai de salvaguarda la teva identitat nacional. Així és fàcil ser-ne solidari i identificar-se amb els pobles del món.
Un altre és la banalització i la folklorització de la identitat catalana. Els "Coros y Danzas de España" n'és un bon exemple. Fer-ne de la identitat catalana un element purament folklòric per a exposar a una "Feria Internacional del folklore ibérico" ha estat part de l'estratègia d'anihilació del poble català. Es parla de "las virtudes del hacendoso pueblo catalán" com qui parla de les qualitats d'un bon gos pastor. Expressions com "me gustan los catalanes porqué hacen cosas" no són lloances, són mecanismes de cosificació col·lectiva.
El darrer dels mecanismes de laminació de la identitat catalana el fem els mateixos catalans. S'ha tornat de moda enaltir d'altres identitats que hi conviuen a Catalunya, fins al punt que sembla que per ser un català autèntic els teus avis han de ser murcians, andalusos, marroquins, argentins o italians. Els "charnas" estem de moda, cosa que me n'alegro, però que aquest enaltiment es faci fins al punt de la negació de la mateixa identitat catalana, com si només pot existir diluïda o com a complement d'altres identitats és absurd.
Si volem construir una república no és només per una qüestió de diners, dignitat o llibertats cíviques. És també per a que tothom pugui viure amb normalitat la seva identitat, i encara més, els que tenen un fort component identitari català.
Un d'aquests mecanismes subtils és la negativització de la identitat catalana confrontant-la amb un cosmopolitanisme internacionalista. Aquest mecanisme és molt insidiós. El que és internacional, modern i avançat és parlar d'una identitat que connecti amb tots els pobles del món. El tronat, antic i rústic és reivindicar una identitat nacional local. La trampa radica en què aquest internacionalisme cosmopolita és molt còmode fer-ho quan tens un estat, mitjans de comunicació i institucions que manté en un espai de salvaguarda la teva identitat nacional. Així és fàcil ser-ne solidari i identificar-se amb els pobles del món.
Un altre és la banalització i la folklorització de la identitat catalana. Els "Coros y Danzas de España" n'és un bon exemple. Fer-ne de la identitat catalana un element purament folklòric per a exposar a una "Feria Internacional del folklore ibérico" ha estat part de l'estratègia d'anihilació del poble català. Es parla de "las virtudes del hacendoso pueblo catalán" com qui parla de les qualitats d'un bon gos pastor. Expressions com "me gustan los catalanes porqué hacen cosas" no són lloances, són mecanismes de cosificació col·lectiva.
El darrer dels mecanismes de laminació de la identitat catalana el fem els mateixos catalans. S'ha tornat de moda enaltir d'altres identitats que hi conviuen a Catalunya, fins al punt que sembla que per ser un català autèntic els teus avis han de ser murcians, andalusos, marroquins, argentins o italians. Els "charnas" estem de moda, cosa que me n'alegro, però que aquest enaltiment es faci fins al punt de la negació de la mateixa identitat catalana, com si només pot existir diluïda o com a complement d'altres identitats és absurd.
Si volem construir una república no és només per una qüestió de diners, dignitat o llibertats cíviques. És també per a que tothom pugui viure amb normalitat la seva identitat, i encara més, els que tenen un fort component identitari català.