La inviolabilitat del rei al segle XXI no té cap raó a existir. Tots sabem que els reis i bona part de la noblesa, durant la història n’han fet de grosses perquè la força de les armes estava per sobre de la força de la raó. No calia que la llei de cada moment els atorgués la inviolabilitat.  

“El dret de cuixa” i robar els pobres per viure millor el poderós, ha existit permanentment durant la història de la humanitat quan no ha existit democràcia. I els que es rebel·laven contra estes injustícies se’ls castigava; només aconseguien l’èxit si arribaven a ser tan forts com els seus opressors, fet improbable però en alguns moments va canviar el curs del personatge rebel. I algunes vegades quan, guanyava la partida i ja disposava del poder, copiava el comportament d’aquells contra els que s’havia aixecat.

Esta realitat, avui és l’antítesi de la justícia i de la democràcia. Poden existir per un rei, que a Espanya disposa de la representació de Cap d’Estat, fets que no els puga revelar per ser secrets que poden condicionar la seguretat del País, per exemple. Però mai, cap rei del segle XXI, emparant-se amb la inviolabilitat pot quedar exonerat per no declarar fortunes aconseguides de forma irregular o dipositar-les a l’estranger per amagar-les, o tenir fills naturals sense concedir-los la corresponent paternitat. Estos fets son inconcebibles en els moments actuals, malgrat que els antecessors del rei emèrit Joan Carles, ja ho portessin dins el seu ADN, i molts d’ells haguessen de fugir de l’Estat per cometre inconcebibles irracionalitats d’esta mena.

Qui és este fiscal anticorrupció que arxiva la causa contra Joan Carles havent comés una dotzena de delictes tributaris? Entre la gent del poble molt pocs poden entendre l’actitud d'este togat arxivant el delicte. És que tots els ciutadans no som tots iguals davant la llei? Es poden al·legar tots els raonaments possibles com la prescripció de part dels delictes comesos, però com a màxima autoritat dins l’Estat, poden prescriure?

El rei pot ser inviolable mentre que actue com a rei i cap d’Estat.  Però quan comet un delicte, no com a rei sinó per benefici propi com a persona, la inviolabilitat constitucional, mai pot existir. L’exemple que ha de donar el Cap d’Estat davant del poble està per sobre de qualsevol inviolabilitat. Com se li pot demanar a qualsevol ciutadà que siga fidel a les lleis si el seu màxim representant les obvia i les eludeix en benefici personal?

Els màxims responsables dels jutges espanyols que malauradament sabem i coneixem per veus internes del PP, que estan controlats per la porta del darrera, s’equivoquen ben sovint a favor d’aquells que se’ls considera dels seus. Segurament per això no es renoven els membres del CGPJ caducats de fa anys. I també, es tornen a equivocar per aquells que els consideren contraris. Si no fos així algú no hauria vetat l’actitud de Llarena, demanant l’extradició del President Puigdemont i resta de membre que ells els declaren,  “fugados”?
 
L’emèrit no va ser “fugado”. Anava acompanyat de guardes i servidors personals pagats amb diners de l’erari públic. Estes diferències son incompatibles amb una justícia emparada per una Constitució. Vet aquí que la devaluació de la justícia espanyola siga un fet quan a les Corts de Madrid se’ns diu que som “una democràcia plena”. Mentre no es posen els punts sobre les “is”, Espanya seguirà els camins d’un justícia controlada per la porta del darrera, devaluant-se a nivell internacional, i perseguint polítics que poden viatjar per tota Europa, sense traspassar els Pirineus. I, mentre, al rei emèrit se li arxiven els delictes comesos en benefici personal.