La “qüestió valenciana” o el “problema valencià”, segons com es miri o qui ho miri, suscita a Catalunya estupefacció, dubtes, indiferència, incomoditat o errors. Ningú ha estat encara capaç de definir una estratègia solvent que tingui com a objectiu prioritari actuar de manera positiva almenys en un àmbit clau: la llengua i la cultura catalanes enteses com a patrimoni comú de tots els territoris que les comparteixen. Políticament, el desencert és total. CiU es mira “la qüestió” amb estupefacció; el PSC, amb indiferència; el PP, amb incomoditat, i Esquerra i les altres forces independentistes, sovint amb molt poc encert.
L’última candidatura que ha obtingut representació al Parlament de Catalunya, Solidaritat Catalana, ha tirat pel dret. Quan va formar les seves candidatures, Solidaritat va lligar un pacte amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, una força que encara propugna el marxisme leninisme crepuscular i que manté una escassíssima militància, però molt activa, al País Valencià. L’acord entre Solidaritat i el PSAN no s’entén des de la coherència ideològica, però Solidaritat no practica aquest concepte, amb la mirada fixada en un l’únic objectiu de proclamar al més aviat possible la independència.
Joan Laporta va presentar diumenge Solidaritat a València, Una visita que ha activat l’anticatalanisme –sí, l’anticatalanisme- més visceral de la ciutat. El rebuig a aquestes “expedicions” no és nou. La Lliga de Cambó ja va patir fa un segle les ires de la fauna espanyolista local. Solidaritat i el PSAN trauran un magre resultat en les pròximes eleccions a Corts Valencianes. La seva estratègia és molt discutible. Però allò que no es pot discutir és la impunitat amb què els grupuscles d’extrema dreta perpetren les seves agressions en terres valencianes. Milícies com el GAV, Coalición Valenciana o España 2000 justifiquen la violència i la practiquen de fa dècades amb la benedicció o la passivitat de les forces de seguretat de l’Estat. Resoldre aquesta gravíssima anomalia democràcia és previ a qualsevol altra consideració.