Albert Batlle s'ha estrenat com a regidor de seguretat del govern Colau amb un dispositiu policial sense precedents contra els manters i unes declaracions incendiàries que, fins ara, els comuns no han volgut ni tan sols matisar. Valls ha guanyat i, com no podria ser d'una altra manera, les actuacions policials s’han trobat el terreny abonat per una part de l’opinió pública, que ha abraçat un informe de PIMEC que cap mitjà s’ha molestat a analitzar i qüestionar. Sí que ho ha fet un usuari de twitter anònim. Crisi del periodisme, en deien. I el perill de twitter. 

Però tornem al tema. El debat sobre els manters és un debat recorrent, sobretot ara a l'estiu que els mitjans no van sobrats de notícies i Barcelona s'arrossega de mandra i de calor, amb uns quants afortunats que abandonen la ciutat i uns altres que la suporten com poden compartint-la amb els turistes i la contaminació. El debat sobre els manters sempre torna, però cada vegada que torna mentre els problemes de la ciutat s'agreugen sense que ningú no hi faci res és més perillós. 

Segons les dades proporcionades per les pròpies administracions, el nombre de delictes que es cometen a Barcelona no para de pujar. Com que no sembla que ni l'Ajuntament ni la Generalitat sàpiguen posar-hi remei, han de fer veure que s’ocupen de la "seguretat" carregant contra els manters, una gent que intenta guanyar-se la vida dignament en lloc de delinquir. Incapaços de resoldre els veritables problemes de seguretat, Ajuntament i Generalitat trien els manters com a boc expiatori de la seva incompetència: com que són un col·lectiu visible és fàcil criminalitzar-los i ningú no els defensarà en tertúlies o als tribunals.

Els manters no són un problema de seguretat: són, com a molt, un problema per a l’ús de l’espai públic quan s’aglomeren en determinades zones de la ciutat. Evitar aquestes aglomeracions és tan senzill com establir unes horaris i unes zones per a la venda ambulant, regularitzant l'activitat amb l'atorgament de llicències. Les administracions podrien exercir un control sobre els productes que s'hi venen i el pagament dels impostos i les taxes corresponents. Però és més senzill titllar els manters de criminals i condemnar uns migrants a la marginalització per amagar la teva incompetència mentre la delinqüència creix. 

No ens ha d’estranyar que l’esquerra barcelonina s'ompli la boca de discursos a favor dels drets humans mentre criminalitza els manters: a tot l'espectre polític, la distància entre el que es diu i el que es fa és cada vegada més gran. La ultradreta anirà avançant mentre aquesta distància no s’escurci -i, mentre això no passi, els col·lectius més febles seguiran pagant els plats trencats.