En el context de les conferències organitzades per l’Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i la Salut de la Catalunya Central (IRIS-CC) en el Paranimf de la UVic-UCC, el passat 11 de juny, el Dr. Jordi Amblàs conversà entorn la necessitat de la Medicina de Precisió en l’atenció integrada davant de la fragilitat social i de salut de les persones.
El Dr. Amblàs és metge geriatre, format a l’Hospital de la Creu de Vic amb els pioners de l’atenció pal·liativa de Catalunya. Membre de la Càtedra de Cures Pal·liatives liderada des de fa anys pel Catedràtic de la Facultat de Medicina UVic-UCC, Dr Xavier Gómez Batiste Alentorn. El Dr. Amblàs és un reconegut clínic, docent i investigador. Professor de la Facultat de Medicina UVic-UCC i responsable de l’assignatura de geriatria. Investigador entorn l’envelliment i, molt especialment, en la identificació de les persones amb cronicitat, malaltia crònica avançada i tram final de la vida per donar resposta a les necessitats sanitàries i socials. El Grup de Recerca de Cronicitat de la Catalunya Central liderat pel Dr. Amblàs, adscrit a la UVic-UCC i a IRIS-CC, ha ajudat a aquesta recerca. Actualment, el Dr. Amblàs coordina el programa d’atenció integrada sanitària i social del Departament de Salut que ha d’impulsar un canvi sistèmic amb la creació de l’Agència Integrada Social i Sanitària de Catalunya.
L'envelliment poblacional és una de les conquestes socials més importants de les darreres dècades del segle XX i l’actual segle XXI. La millora continuada de l’esperança de vida a Catalunya genera un dels reptes més importants de la societat. Més d'1,6 milions, gairebé un 20%, de catalans tenen 65 anys o més i l’esperança de vida actual és de 84 anys, 86,5 les dones i 81,5 els homes, recuperant-se després de la baixada amb la pandèmia Covid-19 de gairebé 1,5 anys. La societat catalana està sobreenvellida, el 14,5% de la població té de zero a 15 anys.
El trastorn mental crònic és l’altre gran repte actual. Una de cada quatre persones tindran al llarg de la seva vida un problema mental. Un 12% una malaltia mental, un 1% esquizofrènia. Creix el malestar emocional sense malaltia mental tipificada, secundari a desassossec existencial. El diagnòstic precoç i la intervenció integrada social i sanitària per prevenir les fragilitats, la dependència i la lluita contra l’estigma són les prioritats.
Un 10% de la població a Catalunya té reconeguda una discapacitat i 250.000 reconeguda la dependència.
El propòsit és guanyar anys de vida amb bona salut i prevenir les fragilitats sanitàries i socials i garantir amb qualitat i equitat, l’atenció integrada de les persones dependents. La ciència ens ajuda a millorar l’edat biològica allunyant-la de l’edat cronològica. L’edat biològica de les teves cèl·lules, del teu organisme i de la teva immunitat, tenen relació amb la genètica i a factors epigenètics, els estils de vida, el medi ambient i els determinants socials.
La Càtedra de Cures Pal·liatives es creà amb una aliança entre la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i l’Institut Català d’Oncologia per consolidar un model d’atenció biopsicosocial i espiritual a les persones en el tram final de la seva vida i els seus familiars a la seva pròpia llar o a unitats especialitzades, El model català d’atenció pal·liativa ha sigut referent mundialment i el propi Dr. Xavier Gómez va ser board del projecte a nivell de l’OMS (Meddical Officer of Plliative and Long Term Care OMS a Ginebra). Progressivament, la Càtedra ha anat evolucionant, ampliant cap a la cronicitat i amb visió compartida social i sanitària. La pròpia Fundació la Caixa és un partner significat de la Càtedra per donar suport complementari als pacients amb cronicitat avançada i final de vida amb vulnerabilitat social arreu de Catalunya, d’Espanya i Portugal.
Des de l’aprenentatge de l’atenció pal·liativa multidisciplinar va anar emergint la necessitat d’identificació del pacient amb cronicitat complexa (PCC) i el pacient amb malaltia crònica sanitària (MACA), que representen el 5% de la població 400.000 persones, 4% PCC (320.000 persones) i 1% MACA (80.000 persones). L’escala validada NECPAL permet identificar precoçment la necessitat d’intervenció pal·liativa. Aquestes escales estan plenament incorporades a la pràctica clínica del sistema sanitari públic de Catalunya.
Amb la identificació de la fragilitat de salut i social, amb instruments validats, és possible dissenyar estratègies d’intervenció preventiva i d’acompanyant a unes 300.000 persones. Si sumem aquestes i les persones pacients amb cronicitat amb complexitat i malaltia avançada tenim un univers poblacional de 700.000 persones, gairebé un 9% de la població. Persones grans, persones amb trastorn mental sever o persones amb discapacitat amb complexitat. La vulnerabilitat social és un factor determinant per la dependència i empitjora el pronòstic de les afectacions de salut i la qualitat de vida.
La prevenció primària (abans de l’inici) o secundària (quan ha esdevingut) ha de ser un dels focus més importants, igual que transformar l’atenció a les persones amb dependència, amb visió comunitària integrada social i sanitària.
El repte és majúscul i obliga a tothom i al llarg de tota la vida. El sistema de salut ha de prioritzar la salut pública actuant amb els estils de vida i l’entorn (medi ambient, treball, lleure, educació,…) per invertir a guanyar anys de bona salut lliures de dependència. Des de la infància a la senectut. Alimentació saludable, exercici físic com a quotidianitat, evitar consum de tòxics (alcohol, tabac, altres drogues, hipermedicació no indicada), autocura física i emocional, exposició adequada al sol, consum de natura o espais naturalitzats, són els estils de vida bàsics amb més pes a les nostres vides. Cal revisar, en base l’evidència, a l’etapa adulta a partir dels 55 anys, els determinants addicionals que marcaran un envelliment saludable. La salut bucodental, la salut mental i social (evitar la solitud no desitjada), la salut visual, la salut auditiva i la massa òssia i muscular, la salut osteoarticular. Aquestes qüestions determinen l’equitat, l’autonomia i la qualitat de vida i caldria decidir quins nous cribratges poblacionals que cal fer. Per exemple saben que la pèrdua auditiva és la primera causa de pèrdua cognitiva o que la força muscular prevé l’osteoporosi en dones menopàusiques i el dolor osteomuscular o que una bona masticació prevé la malnutrició o desnutrició. Elevar a política pública té una incidència en l’equitat.
La medicina integrada de precisió requereix un sistema social estructurat, fort, d’orientació comunitària amb la prioritat posada en el domicili propi o domicili residencial, amb treball integrat amb el sistema de salut, la xarxa d’atenció primària i comunitària general o de salut mental, l’atenció intermèdia i pal·liativa i els hospitals aguts.
Unes 40.000 persones a Catalunya tenen servei públic d’atenció domiciliària social de competència municipal, 130.000 en el programa d’atenció domiciliària sanitària des dels CAP i unes 76.000 es troben en centres residencials (62.000 en residències per a persones grans- 67% d’iniciativa mercantil, 18% social i 15% pública i 12.000 en llars residències o residències per a persones amb discapacitat o amb malaltia mental complexa, majoritàriament d’iniciativa social). La gran majoria d’aquestes persones són pacients crònics complexos o amb malaltia crònica avançada.
La futura Agència Integrada Social i Sanitària ha de crear una governança compartida entre la Generalitat i els ens locals, alineant els sistemes de salut i social. Ha de tenir autoritat planificadora estratègica i operativa, ha de poder determinar els canvis d’abast territorial, de compra de serveis i programes, d’avaluació dels resultats i ha de garantir la participació dels experts, dels professionals i la veu en primera persona de les persones ateses i les famílies i de la cohort de persones de 55 a 75 anys que són part important del canvi preventiu. Cal en paral·lel, anar avançant en projectes demostratius territorials d’integrada per ser generalitzables i cal posar esperança en les 27 Àrees Bàsiques de Salut i centres de Salut integral de Referència (CSIR) del programa Cairos, de reforma operativa i de sostenibilitat del Departament de Salut.
La prevenció i atenció a la fragilitat de salut i social pot esdevenir el far per millorar la qualitat de vida i la dignitat de les persones i el seu entorn familiar i comunitari i construir una societat humanitzada, inclusiva i uns sistemes sostenibles.