Alvin i Heidi Toffler, dos prospectivistes nord-americans, van encertar en moltes de les seves teories referides als canvis tecnològics que viuríem en aquest segle XXI. Autors de diversos llibres, van explicar a "La tercera onada" (1980) el terme "prosumidor", en el que avui estem tots immersos i que consisteix a produir i consumir un mateix producte. I què fem sinó amb la informació, quan tots ens convertim en emissors i receptors a través de les xarxes socials?

Els Toffler també van pronosticar la crisi econòmica anys abans de pronunciar-se. "Aquesta crisi imminent és el resultat directe d'una falta de sincronització'", explicaven a "La revolució de la riquesa" (2006). "Què passa quan una institució va a tanta velocitat que deixa a quilòmetres de distància a les altres institucions bàsiques de la societat?". La pregunta m'ha fet pensar en la crisi que viu aquests dies el Ministeri de Justícia espanyol pel greu error informàtic descobert en la plataforma LexNet. Més de 52.000 jutges i advocats la fan servir, és utilitzada per 3.500 òrgans judicials i ha permès intercanviar 160 milions de comunicacions judicials.

Aquest divendres van saltar totes les alarmes quan es va saber que es podia accedir a documents confidencials de milers de ciutadans. L'error permetia que qualsevol advocat pogués veure les carpetes dels altres advocats, a més de tots els processos judicials oberts. Simplement modificant una part de l'adreça al navegador, un usuari podia canviar el seu identificador pel d'un altre, sigui jutge, advocat o procurador. 

Com bé explica la periodista especialitzada en ciberatacs, Mercè Molist, el sector està "en peu de guerra" i "es preparen denúncies conjuntes, explicacions al Congrés i responsabilitats polítiques". Sobretot, perquè ja fa més d'any i mig, que els experts alerten de les deficiències de LexNet. La plataforma ha deixat al descobert el dret a la intimitat de la ciutadania i ha posat en dubte la separació de poders. Però fins avui, el ministre de Justícia Rafael Català no ha decidit reunir un gabinet de crisi per resoldre la mort anunciada d'un sistema informàtic "lent, ineficient i poc segur".

Els Toffler fan en el seu darrer llibre una analogia sobre la velocitat a la qual evolucionen les principals institucions que mouen una societat. I ens animen a imaginar-nos una autopista de nou carrils per la qual circulen cotxes a ritmes diferents.

1. A 160 km/h: Va el cotxe de les empreses, dels negocis. Es mouen amb rapidesa i obliguen als seus proveïdors i distribuïdors a seguir el ritme accelerat de la competitivitat.

2. A 145 km/h: La societat civil va en el segon cotxe. I va atapeïda: formada per milers d'organitzacions de base, ONG, grups professionals, federacions esportives i socials, agrupacions religioses, associacions de fabricants, activistes, etc. Tots exigeixen canvis en el medi ambient, les regulacions governamentals, la despesa en defensa, l'ordenació del territori municipal, el finançament per la recerca de malalties poc comunes, normatives alimentàries, drets humans i mil causes més.

3. A 100 km/h: El tercer cotxe l'ocupa la família. Pares i mares solters, parelles de fet, parelles casades de nou amb fills d'unions anteriors, matrimonis entre persones majors, etc. El sistema familiar s'ha transformat, es compra des de l'ordinador i l'educació surt de les aules. Tot canvia ràpidament també en aquest cotxe.

4. A 50 km/h: Els sindicats. El concepte de treball ha canviat. El mòbil és un ordinador potent que ja pot amb tot. "Els sindicats tenen un paper residual a exercir, necessitaran un nou mapa de ruta per sobreviure", deien els Toffler.

5. A 40 km/h: El cotxe de les burocràcies governamentals i de les agències reguladores encara va molt lent. Els polítics saben que és molt fàcil posar una burocràcia nova en marxa, i molt difícil anul·lar una obsoleta. "La presa de decisions dels governs és molt lenta comparada amb les urgències de la societat".

6. A 15 km/h: Però fins i tot les burocràcies, si miren pel retrovisor, troben altres cotxes més lents. Com el sistema educatiu. "Dissenyat per a la producció en sèrie, dirigit com una fàbrica, gestionat burocràticament, protegit per poderosos sindicats i polítics que depenen del vot dels professors. Les escoles encara són un reflex perfecte de l'economia de principis del segle XX". Entretant, pares, professors innovadors, alumnes i mitjans de comunicació clamen per un canvi. "Pot un sistema educatiu que va a 15 km/h preparar als que han de treballar en empreses que van a 160 km/h?", pregunten els investigadors.

7. A 10 km/h: Aquest cotxe l'ocupen organitzacions intergovernamentals com les Nacions Unides, el Fons Monetari Internacional, l'Organització Mundial del Comerç i moltes altres.

8. A 5 km/h: Encara queden les estructures polítiques dels països rics. L'actual sistema polític mai va ser concebut per fer front a la gran complexitat i al ritme frenètic d'una economia basada en el coneixement.

9. A 2 km/h: Però la més lenta de totes les institucions d'una societat és la Llei. Mentre que els bufets d'advocats canvien més ràpidament, els tribunals i les facultats de dret romanen immòbils. El ritme al que funciona el sistema judicial és lentíssim, amb importants casos que s'arrosseguen durant anys.

Amb aquest contrast de velocitats, podem continuar fent un "copiar i enganxar" del món analògic i traslladar-lo, tal qual, al digital? La caiguda del sistema informàtic LexNet posa en evidència, una vegada més, les mancances per digitalitzar la societat.