No es pot pas dir que el sobiranisme català estigui mancat d'enginy, que no es reinventi any rere any. La quantitat d'arguments, de documents i de llibres que han sortit supera amb escreix a la producció del tan depauperat i tronat federalisme provincià. L'esforç de concreció que demostra el moviment que ara mateix arrossega més gent a Catalunya és quirúrgic i cada dia surten multituds de propostes tàctiques per encarar el procés de la millor manera possible. Es pot ben dir que som els campions de la dialèctica.



En aquests moments, just quan acabem l'estiu i l'abisme ja truca la porta, ens enfrontem amb l'enèsim dilema dins del sobiranisme per enfocar els pocs dies que ens separen del 9 de novembre. Una disjuntiva que, albiro, farà tremolar de nou els fonaments de la unitat d'acció dels dos principals partits autodeterministes del país, CiU i ERC.



Per un cantó, els convergents que amb una evident crisi d'identitat i patint la seva clàssica indefinició, amb l'excusa de fer una consulta ben feta, intenten colar el missatge que si el TC tomba la Llei de consultes el 9-N no serà realitzable. Per un altre cantó, ERC, que no vol sentir a parlar de retirar les urnes un mes abans de la data, intenta fer entendre que la consulta s'ha de mantenir fins a l'últim alè, i que només sigui per una causa major l'impediment de la població catalana anar a votar. La desconfiança dels independentistes cap a CiU té un argument molt lògic: si CiU no trenca amb la legalitat espanyola ara, qui ens assegura que ho faran més endavant? Per tot plegat, malauradament, aquestes pors i inseguretats que darrerament floreixen, l'única cosa que aconsegueixen és engrandir els voltors de torn que com animals famolencs intenten esgarrapar el que sigui de la desgràcia dels altres. Els Durans, els Godós i els Icetas, amb en Cuní fent el xup-xup, es freguen les mans cada vegada que sorgeix certa desorientació en el sobiranisme.



Així doncs, tots plegats hauríem de ser conscients que només podrem arribar a ser un país normal si trenquem en un moment o altre la legalitat espanyola; la independència te l'has de creure, i aquest, crec, és el principal obstacle que alguns arrosseguen com una penitència. Ho dic perquè el senyor Rigol i el consell Vila, per posar només dos exemples, sembla que no ho tinguin massa clar. En aquest sentit, és evident que en unes possibles eleccions plebiscitàries, tal com CiU ja està començant a fer córrer, serà poc probable que ERC accepti entrar en una llista unitària amb CiU si abans no han mostrat una diàfana voluntat de fer un acte de sobirania com el que se'ns presenta ara el 9-N. La DUI és el 9-N, la desobediència és el 9-N. Si això passa, que ERC no accepti la llista unitària, els escarafalls que sorgeixin seran paper mullat, que ningú se sorprengui si ERC continua recelant de la convicció convergent. Tanmateix, un cop dins d'aquesta nova conjuntura post 9-N, seria recomanable, doncs, que CiU procurés presentar-se a les eleccions amb la independència al programa, així no quedaria en evidència i no perdria el tren com ja li ha passat al PSC.


Dit això, hauríem d'evitar posar el crit el cel i tampoc que la decepció esdevingui letal, també per part de la militància d'ERC. Aquesta ha de ser la intel·ligència que hem de demostrar en aquests moments, perquè si no és ara amb la consulta, més endavant CiU i ERC hauran de seguir parlant i treballant conjuntament per construir el nou estat independent. Sempre que, reitero, CiU o una part d'aquesta formació demostri que estan disposats a arribar fins al final. Si no és així, no hi haurà cap més alternativa que ERC i les CUP arribin a la majoria absoluta soles, un objectiu difícil d'assolir, esclar. És evident que sense un dels dos pilars que confirmen la majoria política del país, tot pot agafar un color de gos com fuig, per això CiU ha de ser conscient que per fer-nos grans d'una vegada cal trencar alguna cosa i deixar enrere d'una vegada aquest mal viure que vivim com a societat fruit d'una situació insostenible de dependència en un estat crònicament subvencionat, xuclador, autoritari i improductiu.