
ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Feijóo ha promès també que vol fer present el castellà a totes les aules de l'Estat. Un avís clar a la societat catalana. El candidat conservador a presidir Espanya no s'ha estat de dir que el que vol fer "contrariarà" l'independentisme. De fet, es pot dir que "contrariar-lo", no només el sobiranisme, sinó tot el conjunt del catalanisme, serà un objectiu prioritari d'una nova majoria de dretes. Sigui amb Vox o sense Vox, si arriba, un govern del PP vindrà de la ma d'una major recentralització.
L'esquerra espanyola cau sovint en la repetició dels seus errors i ingenuïtats. Com també ho fa el sobiranisme. Però la dreta espanyola no aprèn de la història. O potser seria més precís dir que n'és presonera. Amb una tradició centenària de victòries amassades, no pas per victòries electorals clares -com els seus homòlegs britànics, alemanys o francesos-, sinó per cops d'estat o guerres fratricides, els conservadors hispànics es troben còmodes en les batalles culturals. De totes elles, la més saborosa per al seu paladar continua sent la concepció unitarista d'Espanya.
Si ETA continua "viva" en l'imaginari del PP i ja no diguem en Vox, i d'aquí els atacs desfermats contra els pactes de Pedro Sánchez i Bildu, la dreta hispana sent també nostàlgia del procés sobiranista. El nacionalisme perifèric -que en aquests moments no és vist com una amenaça real per a l'Estat- té una "funció" gens anecdòtica als ulls de l'Espanya més reaccionària: serveix d'aglutinador nacional espanyol i alhora és útil per deslegitimar un PSOE "culpable" d'haver pactat amb l'"anti-Espanya".
El sobiranisme també ha de saber llegir el moment. Res seria pitjor que continuar amb velles retòriques, simples declaracions maximalistes sense continuïtat i que només serveixen per alimentar de vots reaccionaris les urnes del 23-J. Seria excessiu que el nou servei a la causa d'un sector de l'independentisme fos simplement servir en safata al bloc de dreta un argumentari que en facilités la victòria.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.