Quan un aprèn el perquè de la llengua, el concepte de vida canvia. Hi ha qui creu que és un tòpic defensar-la, o una obsessió "nacionalista" –sigui la llengua que sigui-. També hi ha qui no entén que els governs la defensin a vida o mort. I no és tan complicat quan un sap que és a través de la llengua –i només així- que la ment constitueix una identitat. M’ho explicava fa molts anys un bon amic i bon polític, –potser lleugerament menystingut- Joan Maria Pujals: aquest és el valor de la llengua –em deia-. I només pots conèixer la identitat d’un poble i d’una cultura si entens el seu llenguatge, si no, no és exactament el mateix... és diferent. Passa amb l’anglès, passa amb el castellà –que no espanyol- dels Quevedo, Góngora, Cervantes o Octavio Paz, passa amb el francès, passa amb el xinès... i passa amb el català.

La llengua, doncs, ve a ser com les matemàtiques i la música. Tenen la seva pròpia equació i només és llengua, matemàtiques o música allò que hi quadra. Parlem doncs de conceptes abstractes com ens deia Pierre Tehilard de Chardin, i segurament per això són mal entesos i complexos per tanta gent.

Fa unes setmanes qui va ser alcalde de Navàs, ara diputat de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, Josep Oliva, declarava: “La caiguda d'ingressos fa indispensable el replantejament de serveis opcionals, com ara les escoles de música”. És a dir, ras i curt: fem-les desaparèixer que són massa cares. No ho havia dit mai ningú. El mateix insigne Oliva manifestava –però tres anys enrere i en qualitat d’alcalde- que unes millores que es van fer a l’Escola de Música de Navàs per col·locar-hi –sí o sí- l’institut de secundària "no seran diners malbaratats, perquè aquestes millores les aprofitarà l'Escola de Música (es referia només als vidres) quan, d'aquí a dos anys, pugui recuperar aquest espai.

L’Escola de Música de Navàs té avui el seu magnífic edifici, com havia de ser. I no pas gràcies a l’avui diputat de Benestar Josep Oliva (no estaria de més poder concretar també aquesta relació tan estreta entre els costos de l’estat del benestar i la música) sinó segurament a l’actual alcalde (de la CUP) i al bon criteri del Departament d’Ensenyament. I en aquest cas un es pregunta: realment el sector Oliva creia en la música i ho entenia? O és ara que diu el que pensa?

És l’equació, l’equació de la llengua, les matemàtiques i la música.