L'any 2003, el president Pasqual Maragall va deixar per a la història política, en el discurs del Pacte del Tinell en l'acord per un govern catalanista i d'esquerres, les tres M: Mestres, Metges i Mossos per fer referència als pilars bàsics de l'estat del benestar i de l'autogovern de Catalunya: educació, salut i seguretat. Vint-i-tres anys més tard, el sistema educatiu, el sanitari i el de seguretat tenen fragilitats importants, per raons intrínseques dels sistemes, però també per un model social que té un impacte en ells extraordinari. Per això, considero que cal parlar d'aquesta quarta, el model social, que és quasi prèvia a les altres o transversal. Les 4 M: Model social, Mestres, Metges i Mossos. 

El sistema educatiu dona mals resultats, especialment en l'etapa d'educació obligatòria i creix el malestar entre els professionals educatius i les famílies. En el període democràtic espanyol des de la transició s'han aprovat vuit lleis orgàniques educatives. El marc legislatiu català és la Llei d'Educació de Catalunya (2009) liderada pel govern tripartit i aprovada per Convergència i Unió, PSC i ERC. IC-EUiA, malgrat que formava part del govern de Catalunya, va votar en contra de capítols essencials i del concepte servei públic educatiu i dels centres concertats. PP i Ciutadans van votar en contra especialment pel català com a llengua vehicular. Els sindicats educatius van mostrar un fort rebuig argumentant que la llei proposava gestió empresarial dels centres, excés de poder dels directors en relació amb el claustre, doble xarxa de titularitat pública i privada concertada dins el servei públic i crítiques a les condicions laborals. 

L'evolució de l'informe PISA a Catalunya indica que els anys 2009, 2012 i 2015 les dades de comprensió lectora, matemàtiques i ciències estaven per sobre de la mitjana espanyola i de l'OCDE amb un àlgid històric positiu l'any 2015. L'any 2018 comença la davallada, empitjora amb la pandèmia, i l'any 2022, hi ha desplomament històric dels tres àmbits.  Les matemàtiques i la comprensió lectora són els que obtenen pitjors resultats. L'any 2026 no són comparables a Catalunya per haver exclòs alumnes amb diversitat de les proves, però, fins i tot obviant aquest fet, són resultats pitjors en matemàtiques i comprensió lectora que les sèries 2009-2022.

Els mals resultats en els diferents àmbits en educació van acompanyats de malestar professional en un curs escolar, 25-26, marcat per vagues continuades i amb un inici d'aquest curs igual. Hi ha causes múltiples, de context social, d'ús abusiu dels mòbils i les pantalles en el món dels adults i les famílies, de pèrdua de valor social de l'autoritat de l'educació, de les escoles, dels mestres i educadors, de mètodes pedagògics superats per tanta complexitat i diversitat, entre altres.

El sistema sanitari públic català dona bons resultats en malalties greus, en emergències, en patologies agudes, en el tram final de la vida i en recerca biomèdica. Ha contribuït a la millora continuada de l'esperança de vida, recuperant-se fins i tot de la davallada durant la pandèmia de COVID-19, però té debilitats. L'accessibilitat, les llistes d'espera, la dificultat del seguiment dels processos i patologies per part de l'atenció primària, la falta d'adaptació a la cronicitat, la debilitat del sistema de suport social a la dependència, la fragilitat del sistema d'acció social, la gran diversitat, l'augment del malestar emocional, són els reptes junt el malestar professional per la pressió assistencial, per falta de personal i per les condicions laborals. L'any 2026, any de vagues de sanitaris.

La Llei General de Sanitat (1986) és el marc legislatiu estatal que va ser liderada pel PSOE des del Govern i aprovada per CiU, PNB, PCE. Aliança Popular va fer dura oposició, però mai va canviar la norma en la seva essència. 

A Catalunya, l'any 1990, s'aprovà la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya, vigent fins avui, liderada per CiU i aprovada sense cap vot en contra. Els sindicats, de classe especialment, no van donar suport a la llei. 

Els resultats de les enquestes dels ciutadans de manera global són bones, superiors a 7 i l'autoritat dels metges, infermeres i del sistema són reconeguts pels pacients. Hi ha continuats intents de pacte sanitaris per trobar consens per les reformes i transformacions necessàries.

La seguretat ciutadana apareix entre les preocupacions dels ciutadans els darrers anys a Catalunya. La percepció d'inseguretat ciutadana es troba entre les principals preocupacions dels catalans, conjuntament amb l'accés a l'habitatge, la immigració, la precarietat laboral i la falta accessibilitat sanitària. En el baròmetre de juliol del Centre d'Estudis d'Opinió de Catalunya, CEO, es trobava en tercer lloc, després de l'habitatge i la immigració. Els delictes sexuals, els furts, les baralles amb armes blanques i tirotejos atribuïts al crim organitzat vinculats a drogues són preocupacions dels catalans.

El traspàs inicial de les competències del Ministeri de l'Interior es va iniciar l'any 1980. L'any 1983, el Parlament de Catalunya aprovà la llei de la Policia de Catalunya i l'any 1994 el desplegament, amb amplíssim consens polític. Es va estenent territorialment el cos de Mossos Esquadra entre els anys 1994-2008 i l'any 1997 es traspassen les competències de trànsit. Resten pendents el traspàs del control dels ports, de les fronteres i dels aeroports. L'Escola de Policia de Catalunya ha format els cossos de Mossos d'Esquadra i Policia Local.

No podem desvincular els sistemes de l'estat del benestar al model de societat i valors que tenim i on volem arribar. Catalunya ha crescut en població un 36% entre l'any 1980 i l'any 2026, de sis a més de vuit milions de persones, amb alta diversitat, d'origen, llengua materna, religió, cultura. Tenim una esperança de vida de les més altes del món i una taxa de natalitat de les més baixes del món. Més d'un 20% de la població a Catalunya ha nascut fora i més del 40% dels nascuts l'any 2025 a Catalunya tenen un o dos progenitors d'origen estranger.

El 24,8% de la població a Catalunya està en el llindar de la pobresa i de l'exclusió social. El 36% dels infants i joves menors de 18 anys viuen en risc o en la pobresa i l'exclusió social. L'abandonament escolar prematur del 13,5%. Hi ha ocupació, però molta activitat laboral és amb salaris que no permeten accés a una vida digna, a l'habitatge o a cobrir necessitats bàsiques. Les desigualtats socials creixen a Catalunya, i molt especialment, entre la població infantil i jove. L'ús social cau progressivament a menys del 33%. 

El model social català s'ha de revisar. Catalunya ha quedat descosida, des de les infraestructures als sistemes de serveis i acció social, el sanitari, l'educatiu, el de justícia, el de seguretat. Compartir el llegat de país, la llengua pròpia de Catalunya i els valors, els propòsits de present i futur són elements imprescindibles per a construir comunitat, un sol poble. Especialment, els joves han de tenir esperança i sentit a les seves vides. Cal recuperar l'autoritat política i la dels serveis i servidors públics com a prevenció i reversió del creixement dels populismes i els autoritarismes. La revisió del model de desenvolupament socioeconòmic, cultural i ambiental és un eix fonamental. 

Catalunya ha de tenir les estructures, competències d'estat, gestió de les competències d'immigració, i el finançament, per fer front a aquests reptes amb uns ajuntaments forts, com a escenari de proximitat pels canvis. L'ideari del republicanisme: llibertat, igualtat i fraternitat, indestriables, poden ser la xarnera, el propòsit compartits per grans majories. 

Catalunya disposa de molts actius que permetrien redreçar la situació.