Isona Passola no acostuma a tenir pèls a la llengua. Vehement, decidida i clara, diu el que pensa i, encara més, ho argumenta amb convicció. Aquest dijous, tres dies abans de la gala de lliurament dels premis Gaudí 2017, hem publicat el resultat d'una conversa on hem pogut parlar amb ells de cinema, de projectes, de la relació entre Espanya i Catalunya, i de tot allò que afecta a la salut d'un sector especialment malmès.
 
La crisi ha estat devastadora amb els agents culturals. Però el cas del cinema és especialment sagnant: aquest 2016, ha estat el curs amb la xifra de produccions més baixa de la història dels guardons. Un any on només ha anat a veure produccions en català un 1% del públic. Un problema subratllat per la precarietat laboral, la pirateria, el 21% d'IVA, i que, segons dades de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, el 73% dels actors no poden viure exclusivament de la seva feina, i només un 27% reconeix haver tingut feina suficient els darrers 15 anys.
 
La gala dels premis Gaudí d'aquest diumenge, dirigida per Lluís Danés i amb un component reivindicatiu que no pensa renunciar a l'humor, serà allò que ha de ser: la gran festa d'una indústria que necessita ressorgir de les cendres. Però també ha de ser un dels punts d'inflexió per repensar el futur de la nostra pròpia cultura.

Les estructures d'estat també passen per la vivesa del talent i pel marc que el propicia i el cuida. També passa per una bona salut de les produccions audiovisuals, per crear un imaginari que sigui exportable i que ens reafirmi en la convicció de ser. També passa per unes condicions mínimes que ens assegurin que de les cendres en podrem fer diamants. I que això no sigui un de tants eslògans que acabarà empobrit per la fragilitat de les nostres conviccions.