Les esquerdes del 155

25 d’octubre de 2017
La intervenció de les institucions catalanes, acordada per l'ala constitucionalista, se sotmetrà a debat al Parlament i el Senat en direccions totalment oposades. Mentre la cambra alta espanyola donarà llum verda a les dures mesures acordades pel PP, PSOE i Ciutadans per aturar el full de ruta independentista, el bloc sobiranista buscarà consensuar al Parlament una resposta a l’aplicació de l’article 155 en coherència amb el camí emprès cap a l’autodeterminació.

Les darreres hores han evidenciat que el consens a l’entorn del 155 se sustenta en un acord de mínims segellat sota la indivisible unitat d’Espanya, però sense una estratègia compartida al darrere. Prova d’això és la incomoditat manifesta dels socialistes, que confiaven més en aquesta via com una eina de pressió que no pas com una mesura que calgués fer efectiva. Fins a l’últim moment, el PSOE ha mantingut que el 155 seria evitable amb unes eleccions al Parlament, un parer no compartit pel PP, que ha arribat a desacreditar el seu soci.

I és que l’acord per suspendre l’autonomia situa l’ala socialista catalana en una conjuntura extremadament delicada després d’haver liderat les institucions catalanes durant set anys, precisament en una etapa en què la defensa de l’autogovern va dur el llavors president de la Generalitat, José Montilla, a manifestar-se al carrer en la primera de les històriques protestes sobiranistes. Però no només els socialistes han evidenciat fissures en el si del bloc constitucionalista. Ciutadans també s’ha mostrat desconfiat en què el PP en controli el tempo, tement que això pugui perjudicar la seva obstinada voluntat d’optimitzar el rèdit electoral.

Les properes seran hores decisives. Les dues cambres fixaran posicions en sentit contrari arribant al punt més àlgid del xoc institucional. Les resolucions que s’aprovin al Parlament, en la línia de fer efectiu el mandat del referèndum, marcaran el camí a l’executiu de Puigdemont, que ha viscut una intensa setmana de pressions internes i externes per blindar l’autogovern. L’Estat, per la seva banda, activarà la seva mesura més ofensiva. En el rerefons, el dubte que la implementació del 155 sigui més difícil del que el PP predica. I és que l’1-O ja va evidenciar que una cosa és la conceptualització de l’estratègia política i, l’altra, poder-la fer efectiva, amb les dificultats afegides que suposa tenir el braç executor a 600 quilòmetres de distància i desconèixer la realitat social del territori.