Jordi Turull no s’hauria posat a plorar en un estudi de ràdio si hagués sabut que l’esment d’Albert Batet a una qüestió de confiança desencadenaria un seguit de despropòsits que acabarien amb la sortida de Junts del govern. Turull plorava perquè no havia sabut preveure que aquell whatsapp al seu portaveu durant el debat de política general provocaria el cessament de Puigneró, i lamentava no ser capaç de tenir cap idea que no passés per proposar a les bases una consulta sobre la sortida de Junts del Govern. Les llàgrimes de Turull eren les llàgrimes d’un home sobrepassat per una situació que ell mateix havia creat i que no sabia com resoldre sense embrutar-se. Partidari com era de no marxar del govern, Turull no va ser capaç ni de defensar la seva posició en públic.

Però el cas és que la consulta es va fer, malgrat que fa tot just tres setmanes ningú parlava de sortir del govern, i tots els juntaires sense càrrec governamental van córrer a demanar el vot en contra de romandre-hi. És ben curiós, això: de totes les persones de certa rellevància pública que es van significar, només les que ja estaven fora del govern volien que el partit en sortís. No tinc cap dubte que, abans de ser cessat, el mateix Puigneró hauria volgut continuar formant part de la coalició.

Confiant en una audàcia d’altres temps, els juntaires intentaran fer de la necessitat virtut i convertiran la sortida del govern en un acte preelectoral que no tindrà cap més objectiu que parasitar les possibles alternatives electorals independentistes i evitar que molts votants optin per l’abstenció. Una vegada més, i malgrat haver estat incapaços de fer res que tingui a veure amb la independència, Junts es presentarà davant de l’electorat com l’únic partit independentista que fa coses independentistes. Tan independentistes com la presidència de Quim Torra.

El problema és que això fa sentit si es convoquen eleccions aviat i no sembla que Pere Aragonès estigui disposat a convocar-les, per molt que no tingui majoria parlamentària, diguem-ne explícita. Aragonès pot anar tirant, omplint Catalunya sencera de paraules buides mentre Junts va perdent presència i ERC va comprant gent d’altres partits per diluir encara més el seu independentisme i adaptar-se als prejudicis dels altres. Sense càrrecs i, per tant, sense ingressos, a Junts la travessa se li farà molt més llarga que a Mas durant els governs de Maragall i Montilla. El temps dirà si d’aquí a uns mesos Turull també haurà de lamentar que se li hagi desfet el partit.