El Govern ha fet el que no volia fer, aplicar restriccions abans de les festes de Nadal. S'incentiva la vacunació -la mesura que els assessors sanitaris destaquen com a fonamental- i tornaran les mesures dures, que no haurien de sorprendre els lectors que consulten àvidament la premsa i s'amaren de les estadístiques diàries. La variant òmicron avança i la fotografia és una mica pitjor cada dia. Resultat? Es recuperarà el toc de queda -sempre que ho autoritzin els jutges-, es posaran límits als àpats de Nadal, l'oci nocturn haurà d'abaixar la persiana altre cop i la restauració tindrà els aforaments d'anteriors onades, en nom de la reducció de la interacció social. Retorn al passat. El més lesiu de l'anunci del Govern és, segurament, que arriba en el tancament d'un any que havia de ser de recuperació. Estem vacunats, però la pandèmia no desapareix.

El debat sobre la rapidesa o la lentitud de la Generalitat a l'hora d'actuar és bizantí. A Palau insisteixen que s'han escoltat les recomanacions dels experts -en el seu informe no es decantaven pel toc de queda i plantejaven més contenció en la vida social- i que han estat la primera autonomia a moure fitxa quan les dades ho han requerit, com així quedarà palès en la conferència de presidents d'aquest dimecres. En contraposició al discurs que arriba de la Generalitat -que es va precipitar dient que no es preveien restriccions-, els empresaris clamen per l'estocada mentre demanen nous ajuts. El ciutadà molest esgrimirà que a Europa ja hi havia precedents per posar-se en guàrdia abans i que no és de rebut reaccionar a tocar de les festes, quan s'han planificat trobades familiars i als restaurants tenien neveres plenes. El debat del calendari entreté converses, però no resol maldecaps. I l'increment de contagis ens porta a la casella de sortida. D'aquí, que la càrrega emocional de la fotografia d'aquest Nadal no sigui menor.

El debat amb més teca política, tanmateix, no és el dels reflexos del Govern en les últimes setmanes i les seves repercussions sinó el de la convicció o passivitat de l'administració en la reforma del sistema sanitari. Camí dels dos anys de pandèmia i sis onades després, l'atenció primària continua saturada en l'acumulació de tasques i malparada pel dèficit de recursos mentre als hospitals creuen els dits perquè la variant òmicron no ho faci tot encara més difícil. Les administracions van practicar l'assaig-error quan la Covid ho va canviar tot el març del 2020, han contingut o eixamplat la vida en comunitat com si es tractés d'un acordió i han obert l'aixeta de la despesa pública quan ha estat possible, recepta que contrasta amb la d'altres crisis. Però el sistema sanitari, i particularment l'atenció primària, no es desempallega de la sensació d'avançar amb pedaços. Es prometen ampliacions de plantilles i més diners que mai, però l'ofec persisteix, perquè a la càrrega assistencial s'hi han sumat tests, vacunes i gestió administrativa. I la revisió estructural no s'endevina.

"Estem fent tot l'esforç", afirmava aquest dimarts el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per parlar de la sanitat pública, i demanava a l'Estat que el fons extraordinari Covid no desaparegui. Certament, s'ha actuat sobre els recursos i aquest dijous s'aprovarà al Parlament el pressupost per al 2022, que preveu que l'atenció primària creixi dels 2.762 milions del 2020 als 2.951 milions del pròxim exercici. Però, en la primera línia de la tasca assistencial, no totes les dades conviden a l'optimisme. En el conjunt del pressupost de Salut, l'atenció primària ha passat de representar el 28,4% del total de la despesa al 26,3%. I els percentatges se sumen a la constatació que no s'ha aplicat el viratge que el sistema necessitava quan més hauria calgut. La Covid no ha estat, doncs, palanca de transformació. Amb els aplaudiments no n'hi ha prou.