Completat el periple mediàtic i amb el relat afilat -amb més contradiccions amb Vox de les que segurament hauria desitjat Santiago Abascal-, Ramón Tamames tornarà dimarts al Congrés per pronunciar el discurs de la moció de censura a Pedro Sánchez. El moment de glòria de l'exdirigent del Partit Comunista arriba en temps de descompte -89 anys-, però ja se sap que la vanitat no hi entén d'edats, tampoc d'ideologies. En nom de l'extrema dreta, però amb segell propi, Tamames exposarà l'Espanya que veu en perill per l'acció del govern de coalició i els seus socis. 

La deriva de Tamames, aquest recorregut estrident de la militància antifranquista a l'estima per la ultradreta nacionalista, és la història d'una indigestió. La que descrivia Ignacio Sánchez-Cuenca a les pàgines d'El País, on exposava el mal que afectava les elits de la Transició, irritades per una agenda política de l'esquerra que no entenen i molestes davant la descripció de les carències de l'Espanya democràtica, que consideren el seu llegat. Tamames forma part del selecte grup de noms propis de la política espanyola que, sentint qüestionada la seva obra, han radicalitzat posicions. La pirueta ha acabat amb un antic comunista salivant amb el regal enverinat de Vox.

L'Espanya de Tamames no és ben bé l'Espanya de Vox, que nega l'emergència climàtica, dispara contra el feminisme i estigmatitza el migrant. L'exdirigent comunista, atret -això sí- pel relat desacomplexat de l'extrema dreta, pensa com una àmplia bossa d'espanyols rànciament conservadors, que tenen com a punt de trobada la demonització de la singularitat catalana i basca. Un comportament que té portaveus polítics i altaveus mediàtics, bel·ligerants amb la defensa que s'ha fet des de Catalunya de la llengua pròpia i el sentiment de pertinença. Aquest rebuig a la diferència es concreta en la denúncia de la il·legitimitat sobrevinguda dels governs centrals que s'atreveixen a pactar amb l'independentisme perifèric. 
 
Vox i Tamames comparteixen, doncs, l'interès dopat per la carpeta catalana. Per això, el portaveu de la moció de censura repeteix aquests dies que veu en els de Santiago Abascal "patriotes sense complexos", que justifiquen qualsevol maniobra per protegir la unitat de l'Estat i s'entreguen de forma acrítica a la monarquia parlamentària, que no veuen necessari modernitzar. Tamames repeteix que serà dimarts al Congrés per prestar, al seu entendre, un últim servei a la "pàtria". Fa dies que ha alçat la bandera. La seva Espanya està enfadada i desorientada.