L'exemple de Joan Coma

28 de desembre de 2016
Joan Coma podrà dormir aquesta nit a Vic després de 24 hores d'una vergonyant detenció. El regidor de Vic ha estat acusat d'"incitació a la sedició" per un jutge amb passat de policia franquista després d'una denúncia a la Guàrdia Civil d'un regidor d'extrema dreta per una opinió –pràcticament anecdòtica- en un ple municipal. El cas, més enllà que el regidor ignorés la citació judicial, suposa una vulneració tan clara als drets fonamentals que no només qüestiona l'actuació de l'Estat enfront el procés sobiranista sinó els seus propis fonaments democràtics.

En els darrers dies –i amb la lloable voluntat de recompondre la unitat sobiranista- s'ha volgut presentar els embats judicials contra el procés com atacs a la democràcia. “Això va de democràcia, no d'independència sí o no”, han assegurat institucions, entitats i els mateixos encausats. És tant cert en el pla teòric com el fet que el poder judicial espanyol convenientment teledirigit ha escollit caps de turc com a exemples. Concretament, tres destacats membres de l'anterior Govern –encapçalats pel president Artur Mas-, la presidenta del Parlament, l'alcaldessa del municipi més gran governat per la CUP i un regidor d'una de les ciutats bressol de l'independentisme. Objectius escollits amb precisió quirúrgica per avaluar en cada cas –partits diferents i circumstàncies concretes- quina és la reacció del sobiranisme.

La detenció de Joan Coma –i els posteriors actes de suport- no ha esquerdat en aquesta ocasió la unitat sobiranista. Tanmateix, el patiment personal, familiar i col·lectiu que provoca la resposta de l'Estat obliga a no dilatar el camí cap al referèndum. L'aposta –tàctica?- per la consulta pactada no pot fer oblidar que hi ha una data de caducitat –el setembre de 2017- i que dos no pacten si un no vol. I, sobretot, que més tard o més d'hora, per fer la truita caldrà trencar els ous.