Què voleu que us digui, l’Heribert Barrera em queia bé, per la flegma amb la que s’encarava a qualsevol situació, per què es deia Heribert, pel seu simpàtic defecte en la parla i per l’afició a les afirmacions imprevisibles i agosarades. Tot i això mai l’he tingut com a referent polític. El recordo ja com a president del Parlament de la mà d’un Pujol entusiàsticament autonomista i monàrquic. Abans havia estat a l’exili, és cert, però aquesta circumstància, penosa i heroica si voleu, no el fa excepcional en un temps en que foren centenars de milers els que hagueren de prendre aquest camí. El seu principal mèrit fou aconseguir que ERC, un partit format aleshores per gent relativament gran i amb un paper gairebé irrellevant en la lluita antifranquista de l’interior, sobrevisqués a les sotragades de l’anomenada transició i no acabés arraconat per la història tal com els va passar a la USC, al POUM o a la mateixa CNT.

ERC es va mantenir, és cert, però desorientada ideològicament, sense estratègia per afrontar la nova situació política i ancorada en la nostàlgia republicana. L’Heribert, cal dir-ho, no va donar suport a la Constitució espanyola ni va acceptar mai la legitimitat de la monarquia borbònica, però tampoc van saber, ni ell ni el seu partit, definir una alternativa al nou règim com si que ho feren els independentistes organitzats a l’entorn del PSAN i del PSAN (p).

Als darrers anys de la seva vida els seu anticomunisme acèrrim es transformà en un conservadorisme desacomplexat impropi d’algú que sempre s’havia considerat liberal i d’esquerres. Algunes pors comprensibles i determinats perjudicis inexcusables el portaren a fer declaracions penoses que tacaren greument el seu expedient de lluitador antifeixista.

Però com que jo no he cregut mai ni en els sants catòlics, ni en els biopics de Hollywood ni en el Che Guevara, no em fa res admetre que m’agradava l’Heribert i que als lluitadors de la seva generació els ho perdono gairebé tot. I que ja m’agradaria anar-me’n a la tomba després d’haver viscut, i haver-me equivocat,  amb la intensitat que ho feu ell.