El preu de l'electricitat ha marcat aquest dimecres a la nit –coincidint amb el pic d'una de les onades de fred més intenses dels darrers anys- un rècord des del desembre del 2013. Evidentment, les condicions meteorològiques –no extremes però sí cada vegada més excepcionals pel nostre país- fan augmentar la demanda i, en conseqüència, la factura elèctrica. Tanmateix, l'increment constant de la tarifa fa temps que s'arrossega i no s'ha aturat amb el canvi de sistema per fixar els preus, de subhastes trimestrals a preus variables cada hora. Són 100 euros més cada any, poca broma.

El lloguer a Barcelona se situa a l'entorn dels 765 euros mensuals. És el doble de fa quinze anys, ha situat la capital catalana com la ciutat més cara de l'Estat i s'està convertint en una bombolla que amenaça en duplicar els preus en només dos anys. La gentrificació amenaça en convertir-se en la “paraulota” del 2017, els barris es buiden de veïns –a Ciutat Vella ja hi ha més places destinades a turistes- i l'explosió dels apartaments turístics fa que arribin, fins i tot, a la perifèria.

L'increment desbocat de l'electricitat i dels lloguers –o la recent sentència europea sobre les clàusules sòl- mostra els efectes de la desregulació. Després d'anys on una suposada liberalització de la majoria de sectors clau només han suposat factures a l'alça, és el moment que els poders públics facin un pas endavant i no temin ser intervencionistes per defensar els interessos dels ciutadans. No fer-ho seria una autèntica irresponsabilitat i és important que el Govern hagi fet, en el cas dels lloguers, un primer pas.