Què necessitem? Herois? Pares de la pàtria? Salvadors? Possiblemenet aquesta és una visió anacrònica del que és un lider, o el lideratge. Aquests són temps en la incertesa en tants àmbits pot fer pensar en la idea arcaica que un líder ho solucionarà tot en un tres i no res. Un líder més que no com s’exerceixi el lideratge. Hi reflexionen Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano al seu llibre El poliedre del lideratge, una aproximació a la problemàtica dels valors en el lideratge.

A Catalunya, a més, la situació política encara embolica més saber què és el millor per tirar el país endavant. Aquesta serà una legislatura per posar a prova els lideratges. Ferms però al mateix temps amb prou generositat. Així haurien de ser. I tenen feina. D’una banda intentar capgirar la història en el que el propi Mas va definir com l’operació política més ambiciosa dels darrers 300 anys. I d’altra banda i lligada amb això la sortida de la crisi. I les prioritats d’un i altre vector acabarà tocant el futur. De fet  segons Joseph Raelin a Creating leaderful organizations (2003) el lideratge es mesura amb quatre components: establir una missió, actualitzar els objectius, mantenir el compromís i respondre als canvis. I encara diu que aquests són temps en que el que necessitem més que líders (leadership), són organitzacions líders (leaderful organizations).

No necessitem líders messiànics (d’aquí el rebuig a la imatge de campanya d’un Mas separant les aigües com Moisès): ni herois, ni líders seqüencials, però caldrà repensar el funcionament de l’organització si es vol que la visió engresqui tota la ciutadania, i no deixi ningú pel camí. S’estrena un Govern, que és un moment únic per veure com s’administra la visió de l’11 de setembre, com s’actualitza i es manté el compromís, i com es respon als canvis. Serà un govern capaç de resistir tots els embats que aniran renovant els diferents braços executors de l’Estat. Un Estat que no s’està de desplegar i exhibir una vegada més el seu menyspreu pel que puguin dir les urnes a Catalunya, i per comptes de dir parlem-ne, diu ni parlar-ne. On els tics polítics que es despleguen potser no són els que contagien un lideratge modern i actual, sinó que també estan carregats d’anacronismes i respostes arnades.