La proposta que ha fet la Comissió Europea per limitar l'accés als menors de 13 anys a les xarxes socials és de sentit comú. Com també ho és començar a retirar les pantalles o els mòbils a les escoles. En un mon físic regulat, no pot ser que les xarxes socials continuïn sent una mena de Far West on tot és possible. Si les famílies no consideren que un nen de 10, 11 o 12 anys encara no és prou madur per tenir un telèfon mòbil i accedir a X, Instagram o TikTok, la regulació que es planteja des d'Europa és més necessària que mai.

Fa anys que les xarxes són part del nostre dia a dia. En el millor dels casos, permeten obrir debats interessants, contactar amb noves veus, articular propostes polítiques o, encara millor, aprendre receptes de cuina, descobrir l'últim restaurant de moda a Barcelona o riure una estona. Però aquesta visió de les xarxes com un espai blanc i democràtic, naïf, a ple 2026, només es pot entendre des de la ignorància o la negligència.

Les xarxes són també pressió estètica, consumisme, sexualització, discursos d'odi i violència. Imposen un model de velocitat, d'inputs constants, de vides idealitzades, de dopamina pura tota l'estona. I això va en contra de la reflexió, de l'anàlisi, del rigor, de la paciència o, senzillament, de viure la pròpia vida, no la que ens mostra l'algoritme. En cervells joves, encara immadurs, el problema es multiplica, perquè va en detriment de la socialització, de la capacitat per concentrar-se, de pensar. S'hi suma aquí el paper de la Intel·ligència Artificial, amb crides a la regulació per part de les principals veus del sector.

Els mitjans també hem caigut en aquest model, adaptant continguts per fer-los més "fàcils", més curts, més ràpids, més impactants, per no avorrir. Tot ha de ser fàcil i, si pot ser, que passi bé. També a l'escola, no fos cas que algun nen es cansi perquè la lliçó no avança al ritme de TikTok. Tot plegat, sense entendre que avorrir-se, a vegades, és important, que no tot ha de ser un joc, que no tot ha de ser fàcil i passar bé, i que a vegades cal esforçar-se una mica per entendre el món.

Tot just comencem a ser conscients de les conseqüències nocives d'aquest model en els nostres infants i joves, i dels riscos d'una generació socialitzada i polititzada a les xarxes, un terreny de joc que no és imparcial, que respon als interessos que tots coneixem. Caldrà veure el detall de la proposta de Von der Leyen, i com es farà realment efectiu aquest límit, però l'anunci és de sentit comú i convé que s'implementi més aviat que tard.