On són les línies vermelles que no es poden trepitjar? Quin és aquest moll de l’os que semblava que ja érem a punt de tocar en la segona onada de retallades del nostre Govern? Quin és el límit que podem suportar com a societat? El govern de la Generalitat que avui ha de superar l’examen del Consell de Política Fiscal i Financera ha fet un exercici valent, i ha anat més enllà en la voluntat de fer quadrar les xifres sota l’exigència marc europea. A més podem comptar en aquesta voluntat d’anar de cara, la compareixença del president Mas, al costat de la del conseller Mas-Colell, per explicar intencions i assumir l’explicació del perquè de tot plegat.

És just el contrari del que passa a qui ens demana comptes. Per part d’aquells que ens examinen, i amb una situació com la que patim tots plegats, veiem que el president Rajoy només parla forçat per l’exercici de control parlamentari, o en alguna compareixença a l’exterior, com va fer en la seva visita a Portugal. L’evasiva, el dubte, i l’advertiment que cada divendres, també demà hi haurà una reforma esperant-nos per passar, al sortit del consell de ministres, un cap de setmana ben divertit.

I mentre fem els deures, que s’han de fer tant sí com no, sembla que ens moguin el tauler allà on juguem la partida. Sembla que ens vulguin fer córrer amb la mà lligada a l’esquena. Sembla que el Govern espanyol en pes s’hagi sumat a la campanya del #novullpagar. No volen pagar, ja no els seus peatges, sinó els seus propis compromisos.
No volen complir ni els seus propis pressupostos, ni les seves pròpies lleis. No creuen doncs en les seves pròpies institucions. És allò, que ja sabem que ens diuen que plou.
 
El gran dubte que genera tot plegat, és que sense ni un trist cop d’esquena d’agraïment de què serveix tanta austeritat, sinó és per rebre el reconeixement directe de Durao Barroso, o d’Oli Rent, de Merkel o d’Hollande. Que vegin que els catalans sí que som europeus complidors. Però la taula on tenim reserva és la del Consell de Política Fiscal i Financera, allà és on es cobren mengem el que mengem. I encara que vulguem fer dieta, haurem de pagar el pastís dels nostres veïns de taula.

I tot això amb les alarmes que es disparen quan parlem d’exclusió social. De quin color és la línia que aquest diumenge es defensarà a l’Arc de Triomf de Barcelona? Sota el lema “Omplim l’Arc de Triomf” aixecaran la seva veu per defensar el dret al treball de les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental i per protestar per la reducció de la partida destinada a les polítiques actives d'ocupació a Catalunya. De quin color és el seu futur?