El Priorat plora la mort de Salustià Àlvarez, "Salus" que ha dedicat la seva vida a la terra, al vi, i a mirar d'organitzar la DOPQ Priorat, i a projectar els seus vins arreu.

Si sovint diem que en una copa de vi hi ha un paisatge, aquell on han crescut els ceps i el raïm, és clar que en una certa manera a les copes dels vins del Priorat hi ha una part de l'energia de Salus.

Sempre hi era, i ara serà difícil no trobar-lo a totes les cites i actes dels vins i culturals del Priorat. A més d'alcalde de Porrera, president del Consell Comarcal, de la DOPQ i de Prioritat, a més de la tasca institucional, la seva activitat vital no va desconnectar mai de la idea i objectiu de recuperar la dignitat per la gent que elabora uns dels millors vins del món, de pagesos i viticultors.  

I diem bé si parlem de dignitat i de gent, perquè la seva aposta era la d'un model econòmic i productiu basat en la qualitat, que combatés l'espantada del jovent, buscant-se les garrofes fora de la comarca. L'arrelament, fer que els pobles del Priorat siguin la millor opció de vida per qui hi ha nascut i per qui hi ha vingut, i el respecte a la terra i al paisatge. Poder fer pinya i mobilitzar la gent davant les mancances i dificultats, fer pressió perquè la relació de l'embassament de Siurana no sigui sempre de desavantatge respecte al de Riudecanyes, que els serveis de salut, d'ensenyament, les comunicacions no deixin ningú despenjat.

La visió que defensa el col·lectiu Prioritat connecta amb la defensa del paisatge cultural i del mosaic agrari que ha definit la comarca, i que Salustià Àlvarez compartia de dalt a baix.

El dol, els plors, les llàgrimes per Salustià, s'encavalquen amb la presentació d'una nova edició de la Fira del Vi de Falset que ell ja no podrà gaudir, però sobre la qual es projectarà la seva ombra.

La batalla continua. El sector del vi i la pagesia continua amatent als nous canvis i hàbits de consum. I la batalla és desigual. Quan no són els aranzels i Donald Trump, és que la gent ara beu més blanc que negre, o és haver d'insistir en les característiques del vi, davant de qui el vol equiparar als alcohols d'altra graduació; o quan no és el que continua passant davant la presència a Catalunya de vins d'arreu de l'Estat, especialment dels Rioja i Ribera del Duero, ja sigui en un sopar solidari i multitudinari en un gran hotel de Barcelona, com m'ha passat aquest any un mínim de tres cops. 

La batalla per fer que el vi català sigui el més consumit a Catalunya continua. I la batalla per la dignitat de la pagesia continua. I la batalla per mantenir aquest model de Priorat que defensava en Salus és oberta.

Agafem el seu testimoni, si li volem fer honor.