Sabíem que la legislatura de Salvador Illa fugiria del conflicte territorial amb l'Estat, perquè la Generalitat ara treballa en sintonia amb la Moncloa, i que se centraria en la millora dels serveis públics, una prioritat per al president, fins al punt que l'objectiu va centrar el discurs d'investidura, el missatge de la presa de possessió i el relat del debat de política general al Parlament. Illa se n'ha fet un fart de verbalitzar que serà ambiciós en els serveis que presenta l'administració. I, per això, a Palau couen els errors no forçats, com la rectificació obligada amb el pes de la literatura catalana i castellana a batxillerat, que ha alertat professors, escriptors i famílies.
El Govern, obligat a virar, deu haver observat que era una incongruència propagar que reforçarà els coneixements bàsics en els cicles obligatoris i degradar la literatura a matèria optativa en la formació dels preuniversitaris. La relliscada del Departament d'Educació s'afegeix a l'anècdota enverinada del suport a l'oli de Jaén, i a la polèmica per la integració mal explicada de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil al 112, procés iniciat per governs independentistes, però que el relat de la col·laboració estreta amb l'Estat que difon l'executiu del PSC -amb el ministre Fernando Marlaska al càrrec de l'anunci del telèfon d'emergències- ha convertit en una ingerència competencial.
Illa s'ha hagut d'explicar aquest dimecres al Parlament i, per desactivar les invectives de l'oposició sobre les renúncies del Govern, ha anunciat que es convocarà una nova Junta de Seguretat de Catalunya a principis de gener per demanar que els Mossos assumeixin competències en ports i aeroports, transferida recentment a l'Ertzaintza. Un acord que estava cuinat, però que no va formar part del paquet d'enteses amb l'Estat en la reunió d'aquest desembre, perquè la conselleria d'Interior volia garantir-se més agents abans d'assumir noves funcions. El moviment presidencial, una rectificació implícita feta per recuperar la iniciativa, pretén desfer les crítiques dels qui acusen l'executiu d'Illa de practicar una ambició decreixent quan hi ha Espanya pel mig.
El president ha vist com passaven els 100 dies de gràcia, completament plàcids per l'absentisme de l'oposició -amb Junts i ERC centrats en debats interns pels congressos respectius-, i tot just ara comença a tastar les dificultats de governar en minoria. Ha degustat el marcatge dels grups al Parlament i veu com ha de prorrogar pressupostos a l'espera de la negociació, dues conseqüències de la nova etapa que s'obre a ERC amb Oriol Junqueras a la presidència i del malestar de Junts amb el socialisme espanyol, que té reverberacions en la política catalana.
Junqueras necessitarà que es noti que el seu partit aspira a ser més exigent en el compliment dels acords firmats mentre que Carles Puigdemont escalarà el discurs del conformisme autonòmic del PSC mentre no cobri acords firmats amb el PSOE de Pedro Sánchez, com el de la delegació de competències en immigració. Illa, doncs, s'haurà d'arremangar si vol tenir pressupostos en el primer trimestre de l'any, la seva oportunitat per desencallar el bloqueig.
De moment, prova de seduir els qui ha designat com a aliats prioritaris -ERC i comuns- amb les competències dels Mossos i l'aplicació del règim sancionador de la llei d'habitatge, un anunci també fet al Parlament aquest dimecres. L'oposició ha començat a llegir la cartilla al president, cridat a moure fitxa. Després de les bones paraules del període de gràcia, comença la feina de veritat.