L'amenaça de Sílvia Orriols

Més enllà del soroll de les xarxes socials, on fa temps que el debat públic s'ha polaritzat i carregat de desqualificacions massa ancorades en el prejudici, els lectors de Nació saben que des de diumenge passat el diari ha dedicat una sèrie a Aliança Catalana amb l'única motivació de respondre preguntes que no tenien resposta. Aquest és un dels objectius de la premsa, omplir d'informació els angles morts.

En sis articles i un pòdcast -aquest divendres es publicarà l'últim text del treball fet amb Martí Oliver i Pere Fontanals, i dissabte estarà a la vostra disposició la síntesi audiovisual de la investigació, amb Ferran Casas i Oriol March-, hem intentat relatar qui va contribuir al naixement i creixement del partit liderat per Sílvia Orriols, tant en la cocció de les decisions estratègiques com en el finançament. Els enfocaments diaris dosificats durant la setmana han permès complementar el relat oficial de la formació, i també han radiografiat el present i el futur de l'extrema dreta d'arrel catalana.

Avui sabem que Aliança Catalana no és un invent només d'Orriols i de lògica exclusivament ripollesa. Tenim la certesa que al darrere hi havia un conjunt de dirigents joves de fora de Ripoll, desencantats amb el resultat del procés, que entenen que a Catalunya existia l'espai polític per a una marca amb discurs desacomplexat, ultranacionalista i islamòfob, amb Orriols com a cara visible. I sabem que, entre les figures amb més pes específic, hi havia dirigents amb passat a Solidaritat Catalana que preferien actuar a la penombra.

Persones com Eduard Llaguno i la seva mà dreta, Maiol Sanaüja, amb ascendent en el pinyol del partit tot i refusar el protagonisme públic, assumit per Jordi Aragonès i Oriol Gès, que sempre s'han presentat com a ideòleg i responsable de l'estructura de les sigles, respectivament. I podem certificar que Llaguno hi posava diners, almenys fins a les eleccions municipals de 2023, on Aliança va fer un salt endavant amb la consecució de l'alcaldia de Ripoll, ara en discussió per la possibilitat d'un pacte a la contra.   

Després de relatar els vincles de fundadors de les sigles amb una escola concertada d'Osona, de documentar les desavinences internes entre Aragonès i Gès i d'exposar quin és el rol d'Orriols en la vida orgànica del partit -més enllà del lideratge discursiu-, hem posat el focus en les aspiracions d'Aliança Catalana. Perquè aquest serà una de les qüestions centrals de les eleccions municipals de 2027. En l'últim article difós, aquest dijous al vespre, explicàvem que l'extrema dreta independentista fa mesos que treballa per muscular-se arreu del país, amb una vintena de congressos comarcals completats per crear xarxa en el mapa de Catalunya.

I ha concentrat els esforços en ciutats mitjanes de la Catalunya Central, la demarcació de Girona i Lleida, i les Terres de l'Ebre. De Vic a Mollerussa, d'Olot a Cervera, de Tortosa a Banyoles. Amb un objectiu prioritari: obtenir un govern municipal que permeti "plantar la bandera" que il·lustri la nova rellevància. I a la cúpula d'Aliança pensen que la ciutat que pot representar el que va significar Ripoll el 2023 és Manresa.  

Certament, l'extrema dreta té a favor els vents favorables que bufen en l'escenari internacional. I a Catalunya pesa també la frustració de molts electors per l'etapa del postprocés, una suma d'elements que adoben el terreny per a l'impuls d'opcions nacionalpopulistes com la d'Aliança. Ho ha entès Artur Mas, que veu a venir que l'amenaça d'Orriols és seriosa. Les declaracions en què plantejava que Junts hauria de dialogar en el futur amb l'extrema dreta -amb l'argument que Convergència va fer el mateix amb la CUP, comparació amb moltes arestes- s'expliquen per la voluntat del sobiranisme conservador de contenir els estralls que pot fer en l'electorat independentista el partit de l'alcaldessa de Ripoll.   

Mas sap que la primavera de 2027 hi haurà alcaldies de Junts en joc, i intueix que Aliança pot tenir influència en la governabilitat de ciutats mitjanes on la formació de Carles Puigdemont aspira a retenir poder municipal. I, tot i que les paraules de l'expresident de la Generalitat al Diari de Barcelona hagin generat incomoditat a Junts, el diagnòstic té un sentit polític. Una altra cosa és que la fórmula plantejada -la de trencar el precinte de les relacions- pugui acabar amb resultats contraproduents.

Perquè, quan es normalitza el contacte amb l'extrema dreta i se'n compra l'agenda sense aportar solucions sòlides en els reptes que assenyala de manera destralera -des del respecte al civisme fins a la millora dels serveis públics, passant per la gestió de la seguretat-, guanya sempre l'extrema dreta. Orriols pronostica un terratrèmol a escala municipal d'aquí a dos anys i mig. La pilota és a la teulada de la política que pensa en el bé comú. I el maldecap no el tenen només els partits de l'oposició a Ripoll, que han de decidir si la desbanquen, interpel·la totes les forces compromeses amb la idea d'un sol poble.

Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació

Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.