Aquesta setmana és notícia el desnonament de la Casa Orsola, ajornat per la pressió veïnal. La guspira que ha encès la flama de l’esperança; la que ens fa veure, un cop més, la importància de la mobilització social per aconseguir drets bàsics que ja havíem adquirit. Ja fa temps que dura i que tenim un sistema podrit, però ara, més que mai, sembla que és el moment d’aturar la injustícia social per culpa dels preus desorbitats dels lloguers i la Casa Orsola s’ha convertit en un símbol de la lluita per l’habitatge.
És per això que en aquest article tractarem alguns dubtes lingüístics bàsics arran del lloguer, l’especulació i el sistema que l’envolta.
Terminologia bàsica
- assetjament immobiliari: Assetjament psicològic que un propietari o un administrador d'una finca efectua sobre una persona perquè abandoni l'habitatge on viu, tant si n'és el propietari com si n'és el llogater
- desnonar i desnonament: Ja sabem tots què vol dir. En sentit genèric és ‘donar comiat’ o ‘dir que no d’una cosa acordada’.
Sobre l'etimologia de desnonarhi ha discrepàncies aparents, tot i que en realitat no sembla que hi hagi dubte. Segons el DCVB, es tracta d'una variant per assimilació de desdonar, però això és estrany perquè el significat d'aquest verb és contrari: significa 'recuperar una cosa donada'. Tanmateix, és cert que en algunes zones s'utilitza el verb desdonar amb aquest significat. Coromines ja s’encarrega de fotre un moc a l’Alcover-Moll: «...és clar que no ve de donar, AlcM, amb el sentit del qual no hi hauria lligam; la variant desdonar, recent i minoritària, és dissimilació de tipus banal, facilitada per donar).»
El GDLC, en canvi, fa derivar el verb de l'adverbi no, de manera més encertada: realment, el desnonament és l'acte de 'dir no'. El verb desdir-se podria haver interferit en aquesta evolució. El substantiu derivat d'aquest verb, com acabem d'anomenar, és desnonament. Cal evitar el barbarisme *desahuci.
- dret a l’habitatge: Dret de les persones a disposar d'una llar adequada on puguin viure en pau i amb dignitat i seguretat. El dret a l'habitatge és un dret econòmic i un dret social.
- emergència d'habitatge: Situació de crisi greu referent a les dificultats d'una persona o d'un nucli familiar per a pagar un habitatge.
- fons voltor: Fons de capital de risc o d'inversió lliure que consisteix a comprar a un preu molt baix el deute d'una entitat que està a punt de fer fallida o d'un país que està en una situació econòmica delicada amb l'objectiu de pressionar per obtenir el valor original del producte i fer negoci amb aquesta pràctica. El voltor com a metàfora faunística de ‘carronyaire’ està molt ben trobat, oi?
Fraseologia amb història
Una dita que ha envellit molt bé i que confirma que el cost de la vida sempre va en augment. La podem tornar a posar de moda sense cap mania:
El lloguer corre més que un gos llebrer: dita que indica que el cost de la vida sempre va en augment o que tenir casa de lloguer surt car.
En canvi, no ha envellit gens bé aquesta resposta de retruc o de rebot:
—Què hem de fer? —Vendre la casa i anar de lloguer
Frase irònica amb què se sol contestar a qui pregunta "Què hem de fer?" o "Què vols fer?". Indica que cal liquidar una situació. Actualment, tal com estan els preus de lloguer, no és una bona solució. Així que proposo aquesta actualització:
—Què hem de fer? —Vaga de lloguers!
Règim del verb augmentar
Qualsevol persona pot tenir aquest dubte tan típic parlant de pisos:
—El preu del lloguer ha augmentat un 8 %, en un 8 %, d'un 8 %?
—Com vulguis. El problema és que augmenta.
Els verbs augmentar, disminuir o minvar poden portar un complement de mesura que indica una quantitat. Aquest complement pot anar introduït per les preposicions en o de, o bé sense preposició.
Apujar, abaixar els lloguers
Els verbs apujari abaixarfa temps que van en retrocés perquè tothom diu pujar o baixar els lloguers. Però recordem que amb el sentit de fer que (un preu, un sou, etc.) sigui més alt o més baix, hem de fer servir el verb apujar o abaixar, perquè hi ha algú que voluntàriament fa aquesta acció, els preus no pugen i baixen solets, per art de màgia, com puja la marea o com qui puja a una cadira, oi? Aprofitem per dir que són verbs transitius i porten complement directe: Apujar els preus, S’han apujat les tarifes del transport públic; Apugen els lloguers?, abaixem-los! Bé, ja m’heu entès...
Dit això, que continuï la lluita per un dret bàsic, el dret a l’habitatge. Aturem el desnonament de Casa Orsola i, el més important, aturem un sistema que cada cop està més podrit i que només fa que enriquir als més rics. No ens agrada la redundància ni l’abundància. Prou desnonaments, prou assetjaments immobiliaris, prou fons voltor... Perquè tots tenim dret a un habitatge digne.