Aliança Catalana s'ha proposat créixer. I ho està fent a l'esprint, amb una meta volant a l'horitzó, les eleccions municipals de la primavera de 2027. Des que va obtenir representació al Parlament -dos diputats, després d'aconseguir l'alcaldia de Ripoll-, el partit de Sílvia Orriols s'ha entregat a la tasca de muscular-se com a organització.
Amb la intenció de captar nous militants que alimentin l'estructura territorial que ja està bastint a escala local, durant el 2024 va organitzar més de 150 parades informatives en capitals de comarca i ciutats metropolitanes. I, en l'inici d'aquest 2025, la formació ha instal·lat cada cap de setmana un mínim de mitja dotzena d'estands en indrets estratègics per al seu creixement electoral, que han arribat a ser una quinzena de carpes en funció de la data. La primera parada informativa promoguda aquest any va ser el 4 de gener a Manresa. No va ser casualitat. Governar la capital del Bages -a banda de reeditar èxits a Ripoll i "fer forat" en ciutats de la Catalunya Central, i de les demarcacions de Girona i Lleida- s'ha convertit en l'objectiu prioritari de l'extrema dreta d'arrel catalana.
"Manresa és la capital en què tenim més opcions d'arribar a governar". La frase és d'Oriol Gès, secretari d'Organització i finances, responsable del creixement de les sigles arreu del país, d'acord amb les indicacions del comitè de govern, la direcció del partit. Per què té clar Aliança que pot fer un salt endavant tan significatiu al Bages? A Manresa hi conflueixen diferents ingredients que adoben el terreny per a la proposta política que defensa Orriols.
El primer element és que en les últimes eleccions al Parlament -del 12 de maig de 2024-, el partit ja va ser la quarta força més votada en aquest municipi (amb el 9,42% dels vots emesos). Una base electoral que serveix de coixí a la formació, que també espera ocupar l'espai esgarrapat pel Front Nacional de Catalunya (FNC), una altra proposta de l'extrema dreta que, amb Sergi Perramon al capdavant -i el nom de Nacionalistes-, disposa de dos regidors a l'Ajuntament. De fet, a la cúpula del partit d'Orriols no es descarta cap escenari, ni tan sols el de la confluència de projectes en una única candidatura, tot i les relacions complexes que sempre hi ha hagut amb l'FNC. Només es posa una condició: que la marca sigui Aliança.
La formació ha detectat que a Manresa existeix la possibilitat de "plantar la bandera" -l'expressió que utilitzen al pinyol d'Aliança per referir-se a les aspiracions d'afermar-se en una ciutat mitjana- perquè han constatat l'erosió dels partits sobiranistes, com va passar a Ripoll el 2023. ERC i Junts s'han alternat a l'alcaldia en els últims comicis. Els republicans, que tenen Marc Aloy com a alcalde, governen amb el PSC i Impulsem Manresa, mentre que Junts exerceix ara de primera força de l'oposició, amb Ramon Bacardit com a líder municipal, que en els darrers comicis va posar al centre del discurs la carpeta de la seguretat.
I Aliança, aglutinador d'independentistes frustrats amb el resultat del procés, està disposada a collar molt més en aquesta matèria que Junts. El seu missatge al carrer estableix vincles entre la inseguretat i la immigració -a la capital del Bages, hi ha un 19,74% de població d'origen estranger, segons les últimes dades de l'Idescat- per treure'n rèdits electorals. Quan s'acosti la precampanya de les municipals, el discurs agafarà més volada.
El partit ha fet càlculs de quin seria un bon resultat a les pròximes municipals. "Podem aconseguir uns 200 regidors i, en alguna ciutat, hauria de caure l'alcaldia", apunta Jordi Aragonès, secretari d'Estudis i programes, que en relat oficial d'Aliança pilota la formació amb Orriols i Gès, per bé que la investigació de Nació ha revelat que en l'estratègia de l'etapa de creixement hi han tingut pes altres figures que havien preferit no aparèixer en públic, com Eduard Llaguno i Maiol Sanaüja. Les eleccions del maig de 2027 avaluaran la maduresa del projecte polític d'Aliança, que espera condicionar la governabilitat en capitals de comarca equivalents a Manresa. Una possible posició d'influència que pot explicar les declaracions recents d'Artur Mas sobre la idoneïtat que Junts obri converses en el futur amb l'extrema dreta independentista.
Per afrontar els comicis municipals amb les màximes aspiracions, la formació haurà de superar lluites internes -com estovar les desavinences entre Aragonès i Gès, detallades per aquest diari- i professionalitzar l'estructura, amb deficiències organitzatives que van supurar en les eleccions al Parlament de l'any passat, com detallen veus crítiques que havien pronosticat un millor resultat que els dos escons assolits finalment.
De Vic a Mollerussa, d'Olot a Banyoles
En els últims mesos, el partit d'Orriols ha desplegat l'estratègia municipalista: pluja fina per difondre l'ideari amb les parades informatives arreu del país, captació de militants i quadres locals, i construcció d'estructura territorial. Aliança ja ha completat una vintena de congressos comarcals, els últims a Valls (Alt Camp) -24 de gener- i el Port de la Selva (Alt Empordà) -2 de febrer-, i ara afrontarà la creació de comitès locals on ja està organitzada. Al desembre s'havien escollit executives comarcals al Montsià, el Baix Ebre, el Baix Llobregat nord i el Baix Penedès.
Aliança té clar quines ciutats són objectius prioritaris al marge de Manresa perquè hi pot obtenir representació municipal i multiplicar la influència. Es tracta de capitals de comarca de la Catalunya Central com Vic -on Junts ostenta l'alcaldia com a partit hereu de l'espai que ocupava la federació de Convergència i Unió-, Olot -les sigles d'Orriols van ser la tercera força més votada a les últimes eleccions al Parlament, amb un 15,45% dels vots-, Berga o Solsona. També ciutats mitjanes de la demarcació de Girona com Banyoles o Figueres, a banda de la capital, ara amb l'alcaldia en mans de Guanyem Girona (CUP); viles de la demarcació de Lleida com Mollerussa o Cervera, així com la capital del Segrià; i ciutats de les Terres de l'Ebre com Tortosa, a banda de municipis del sud la demarcació de Tarragona com l'Ametlla de Mar o l'Ampolla.
L'estratègia per penetrar en ciutats mitjanes ha anat acompanyada d'intents de seducció a quadres que ja tenen experiència en ajuntaments. Aliança provarà d'incorporar exregidors de Junts i ERC desencantats amb el moment dels grans partits independentistes -una intenció expressada per les fonts consultades del partit-, i ja ha signat dos acords de col·laboració amb grups municipals independents, un a Bellpuig i l'altre a Sant Antoni de Vilamajor. Aprofitant el vent de cua d'auge de l'extrema dreta global, el partit d'Orriols pretén convertir les eleccions de 2027 en un terratrèmol ultra que alteri el mapa municipal.