I ara què? Tot el que passarà amb la victòria de Junqueras

La divisió interna, la recomposició del grup parlamentari, la continuïtat dels pactes amb el PSC i el PSOE, la possibilitat d'entrar al govern de Jaume Collboni i la candidatura a la Generalitat, entre les carpetes de la nova direcció

La seu d'ERC, aquest dissabte a la nit.
La seu d'ERC, aquest dissabte a la nit. | Hugo Fernández Alcaraz
14 de desembre de 2024, 22:00
Actualitzat: 22:14h

Oriol Junqueras torna a ser el president d'ERC, i entoma el repte amb deures sota el braç. Després d'imposar-se a Xavier Godàs en el marc d'una campanya agra, amb retrets mutus -més personals que polítics- fins a l'últim dia, el líder republicà haurà d'atendre carpetes urgents. La més delicada, i al mateix temps la més simbòlica, és la tasca de recosir el partit, amb una divisió evident. La reorganització del grup parlamentari, la continuïtat dels pactes amb el PSC i el PSOE, una hipotètica entesa a l'Ajuntament de Barcelona amb Jaume Collboni, refer o no ponts amb Carles Puigdemont i el futur de Junqueras com a possible candidat a la Generalitat són algunes de les claus dels pròxims mesos i anys.

Recosir el partit

En l'últim cara a cara, celebrat al programa Els Matins de TV3, hi va haver uns minuts tensos. Junqueras va acusar Godàs de "manca de respecte" per haver suggerit que no es tenia "res preparat" després de l'1-O. El líder d'ERC va aprofitar per exhibir els anys viscuts a la presó com a prova que es va tirar endavant el procés i que, si hi ha acord pel finançament, és perquè es va enrobustir la Hisenda catalana l'any 2017. La picabaralla explica, com també ho fan els retrets per l'estructura B, la divisió. Junqueras haurà de refer ponts de portes endins sabent que un 47% dels afiliats no l'ha votat, i preparar canvis: al grup parlamentari, tot indica que Josep Maria Jové i Marta Vilalta ja no en seran les cares visibles.

Un congrés que no ha acabat

La tria de la direcció ha estat només la primera part del conclave dels republicans. Ara s'obre una nova fase, en la qual caldrà abordar les ponències estratègiques del partit. Godàs ja ha assenyalat públicament que no té cap intenció d'integrar-se a la direcció, ni de dur a terme cap "pasteleig". Tenint en compte els resultats -Nova Esquerra Nacional ha obtingut un 42% dels vots, i el vot en blanc ha arribat al 5,6%-, el risc que té Junqueras d'oposició interna a nivell programàtic és notable. I encara més tenint en compte que Foc Nou, nítidament independentista i partidària de trencar amb el PSC, va obtenir un 12% dels sufragis en la primera volta. No són només els noms; també hi ha el full de ruta a l'horitzó. 

Els pactes amb el PSC i el PSOE

L'aparició de Foc Nou, candidatura que aspirava a aglutinar la militància contrària als pactes amb el PSC i el PSOE, va obligar Junqueras i Godàs a obrir-se a celebrar consultes per revalidar -o trencar- les enteses. El líder d'ERC, amb el càrrec al sarró, serà l'interlocutor principal amb Pedro Sánchez i Salvador Illa. A diferència de l'etapa de Pere Aragonès a Palau, en què tot el protagonisme institucional requeia sobre l'expresident , ara serà Junqueras qui tingui tot el camp per córrer. Aquest dissabte a la nit ha reiterat que, si no es compleixen els acords, hi ha la possibilitat que "caiguin governs". Els pressupostos de l'Estat i els catalans, entre les carpetes urgents que haurà d'entomar.

L'acord a Barcelona

"Sembla que a Barcelona hi havia un principi d'acord, però aquest principi d'acord és de fa molt de temps. Si un dia hi ha un acord, ja es veurà. I si no s'arriba a cap acord, no hi haurà cap acord per votar". És la resposta que va verbalitzar Junqueras en una entrevista a Nació publicada dilluns passat. La nova secretària general, Elisenda Alamany, és la cap de files d'ERC al consistori, i per tant l'encarregada de negociar una hipotètica entreda a l'executiu de Collboni, que no es preveu immediata. Fa uns mesos es va suspendre una assemblea extraordinària dels republicans a la ciutat per aquesta qüestió. Un cop resolt el congrés, serà el moment de valorar quin rumb s'emprèn a la capital catalana.

La candidatura a la presidència de la Generalitat

Una de les diferències que existien entre Militància Decidim i Nova Esquerra Nacional era la dimensió institucional dels càrrecs orgànics. Junqueras defensava -i defensa- que pot ser candidat a la presidència de la Generalitat, mentre que Godàs indicava que en la seva cúpula hi hauria dedicació exclusiva al partit. Amb el triomf d'aquest dissabte, el nou líder d'ERC parteix amb molts cossos d'avantatge si vol comandar els republicans a les pròximes eleccions al Parlament, que s'haurien de celebrar el 2028. Abans d'això, però, haurà de centrar-se en les municipals del 2027, on el partit es jugarà bona part de la representació territorial. Una representació que, el 2023, va decaure significativament.

Refer ponts amb Junts

Durant anys, Junqueras i Puigdemont han encarnat les dues ànimes del procés. Eren dos capitans que, malgrat tenir un objectiu compartit, sovint tenien rumb de col·lisió per les respectives estratègies. Ara, però, encara que sigui de manera tangencial, coincideixen en el suport a Pedro Sánchez a Madrid. El més probable és que, en les properes setmanes, es produeixi una reunió -més o menys discreta- entre tots dos per posar el termòmetre a la legislatura espanyola i, de passada, mirar què es pot fer per recuperar una unitat independentista trencada des del 2017. La mateixa data en què Puigdemont i Junqueras, al capdavant del Govern, van propiciar el referèndum de l'1-O.