La sessió parlamentària de dimecres al Congrés encara cueja, perquè el desenllaç ha tingut un impacte que s'escapa de l'esfera estrictament política. Junts havia advertit el govern espanyol, per boca de Carles Puigdemont, que suspenia les negociacions sectorials amb el PSOE pels incompliments acumulats en la relació entre partits, i la formació independentista va complir l'amenaça. Els socialistes sabien què estava en joc si presentaven el decret òmnibus sense haver resolt les exigències de Waterloo -tot i la reunió secreta a Bèlgica prèvia al ple-, i a Junts va pesar més el compliment de l'ultimàtum formulat a Pedro Sánchez que les conseqüències immediates de tombar una bateria de mesures socials, des de la revalorització de les pensions fins a la pròrroga de les bonificacions al transport públic, passant per la permanència de l'augment del salari mínim o la moratòria dels desnonaments a famílies vulnerables.
El resultat és conegut. Junts va votar al costat del PP per escarmentar Sánchez, i pensionistes i usuaris del transport ho patiran si no es maniobra amb rapidesa. De fet, els efectes per als ciutadans ja s'han començat a percebre. La jornada de ressaca de la votació va ser, doncs, la del repartiment de culpes. El secretari general de Junts, Jordi Turull, va dir a TV3 que si el govern espanyol no reuneix el consell de ministres per salvar l'alça de les pensions és "perquè no li dona la gana", una nova entrega del no funciona el "xantatge" que ja va fer servir Míriam Nogueras a l'hemicicle de la cambra baixa espanyola.
I, des de València, i amb l'argument afegit que amb el decret perdut dequeien ajudes per la dana, Sánchez va burxar en el "dolor social" que provocaven les decisions dels partits de Puigdemont i Alberto Núñez Feijóo. El president espanyol arrodonia d'aquesta manera el missatge que fonts de la Moncloa ja havien traslladat minuts després de la votació al Congrés: que l'interès polític dels qui van optar pel "no" havia passat per davant del bé comú. Des de Madrid es van adonar que podien penjar ràpidament el mort a Junts, fins i tot per la desaparició de mesures -com les ajudes al transport- que al Ministeri d'Hisenda no veien clares perquè els complicaven els números, ara que els pressupostos generals de l'Estat són al congelador.
Puigdemont ha volgut alliçonar Sánchez i, de retruc, n'han sortit esquilats pensionistes, usuaris del transport públic i famílies vulnerables, per molt que Turull -com Feijóo- plantegi que hi ha camins per evitar els efectes nocius de la votació parlamentària. "Potser estan malacostumats amb partits que els donen tot el suport de manera incondicional, però no és ni ha estat mai el nostre cas", admetia dimecres el president de Junts, per advertir els socialistes i, de pas, posar a escaire ERC. Certament, la temeritat del que va concretar-se al Congrés té una autoria múltiple, però Puigdemont no ha pogut evitar les esgarrinxades.
El soroll acusatori cap a Junts que s'ha propagat en els últims dos dies -amb protestes incloses, i combatut per portaveus oficials i oficiosos del partit-, no ha passat inadvertit a la formació. En públic, es tanquen files amb Waterloo i l'estratègia acordada en la reunió de la permanent de la setmana passada, però en privat afloren posicionaments crítics. Veus pragmàtiques, més còmodes amb el motlle convergent que semblava desplegar-se en l'última campanya, que dimecres observaven amb "incredulitat" la materialització d'un moviment difícil d'explicar a una part de l'electorat. Dirigents que encara es pregunten si hi havia alguna mesura del decret òmnibus a la qual Junts es podia oposar.
La cúpula del partit segueix l'estratègia de Puigdemont, que acumula un llistat de greuges en la relació amb el PSOE que deixa en paper mullat allò de "cobrar per avançat". Sánchez no ha complert com li demanaven a Waterloo, però de la desconfiança creixent castiga els dos protagonistes: deixa a la intempèrie l'expresident de la Generalitat i converteix el líder espanyol en una figura sense marge de maniobra, perquè no té els suports que deia tenir per fer avançar la legislatura mentre la dreta està envalentida. Les plantofades anunciades des de Bèlgica en direcció a Madrid no han servit per tenir més raó ni per evitar el desgast.
- Trump presenta a Davos el nou full de ruta del capitalisme i carrega contra Europa; per Pep Martí.
- Qui decideix la nacionalitat dels nadons? El que proposa Trump i el que s'aplica a Europa; per Ona Sindreu Cladera.
- Els detalls de la guia de Barcelona per muscular el català entre els joves i a l'entorn digital; per David Cobo.
- «Desitjos lingüístics»; per Míriam Martín Lloret.
- Llista de nominats dels Oscars 2025: «Emilia Pérez» i «The Brutalist» lideren les candidatures.
El passadís
Adrià Alemany va ser una figura cabdal en el naixement i creixement de Barcelona en Comú. Integrant de l'executiva del partit i parella d'Ada Colau quan la líder dels comuns va assolir l'alcaldia, Alemany operava a la cuina de l'organització. Allunyat ja d'aquestes responsabilitats orgàniques tot i mantenir el vincle de militància amb l'espai polític, l'exparella de l'alcaldessa ha trobat temps per explorar una de les seves aficions, la música. I el pròxim 12 d'abril farà el seu primer directe en el marc del festival de la cançó d'autor Barnsants. Presentarà el disc Àlbum Familiar en acústic. El mateix Alemany ha fet difusió de l'actuació a les xarxes socials.
Vist i llegit
El periodista Raül Gallego va ser guardonat a finals de l'any passat amb un Premi Emmy Internacional per la sèrie documental Punt de no retorn, produïda per 3Cat. El periodista i el seu equip, premiats en la categoria de sèries de format, han explorat històries que marquen canvis de paradigma a indrets com Palestina, Ucraïna, el Japó o els Estats Units. Aquesta setmana se n'han estrenat nous capítols. Gallego s'endinsa en les bandes criminals de Suècia per intentar explicar un fenomen que és un "tema tabú", com ell mateix explica al programa Els Matins de TV3. Aquí podeu veure la nova entrega d'una sèrie de valor informatiu cuidada al detall.
L'imperdible
Si aquest cap de setmana sou a Barcelona i teniu temps lliure, us recomano que no desaprofiteu l'ocasió per visitar l'exposició Lee Miller: cròniques de guerra a la Galeria FotoNostrum, que reuneix 124 imatges de la fotoperiodista nord-americana. La mostra, que permet endinsar-se en la trajectòria d'una dona que va ser pionera de la fotografia a París després de fer de model a Nova York, recupera el treball d'una professional que va testimoniar episodis clau de la Segona Guerra Mundial, com el dia D, l'alliberament de la capital francesa i els camps de concentració. Gaudiu-ne, teniu temps fins al 20 de març. Bon cap de setmana!
Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació
Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.