Cada estadística que es publica fa el sot una mica més profund, en l'ús quotidià del català a Barcelona. I ja fa uns anys que la publicació d'un informe sobre la realitat lingüística dels joves a la ciutat ho va acabar de rebregar tot. Com a reacció, la institució va elaborar un primer informe amb 68 mesures per millorar la situació de la llengua catalana -mesures que, en gran part, encara s'han de desplegar- i va comprometre's a anar més enllà. Una de les vies que es va obrir va ser posar el focus en els joves i en un dels seus pols d'atracció quotidiana: l'àmbit digital. A través d'una comissió que ha reunit experts i agents implicats en el sector, ara s'ha tancat una mena de guia per orientar l'Ajuntament els pròxims anys, en aquesta matèria. De moment, el pla no té cap compromís formal, però el govern socialista -i el gruix de l'oposició- han mostrat voluntat d'implantar algunes de les iniciatives plantejades.
Anant al detall del document de conclusions de la relatora de la Comissió No Permanent sobre el Català en l'Entorn Digital i Nous Formats Tecnològics, Maria Rovira, s'aprecien iniciatives com que betevé, la televisió pública barcelonina, creï un espai similar al que s'ha fet amb 3Cat a escala nacional i alimentar "continguts audiovisuals en format digital en què es poguessin desenvolupar propostes creatives dels joves i per al públic jove". També organitzar una "trobada de joves sobre la llengua catalana als barris per identificar necessitats", sense oblidar l'origen divers del veïnat barceloní.
I sobretot, recursos. Cal activar vies de finançament, propostes de col·laboració amb estudis de creació i també assesorament a joves perquè sàpiguen fer, per exemple, factures amb facilitat, i que això no sigui un entrebanc material. Això han conclòs la majoria de les intervencions de la comissió, que han afegit referències a beques o estades de pràctiques a entorns professionals.
A banda de plantejar que els centres cívics de la ciutat posin sales a disposició dels creadors de contingut perquè s'hi facin gravacions, s'ha establert la necessitat de tirar endavant "concursos, premis o ajuts que promoguin continguts audiovisuals i digitals en català que arribin als petits creadors", anant a buscar aquelles veus emergents sense mirar tant les xifres inicials. "Buscar la qualitat per damunt de la quantitat de seguidors", s'arriba a fixar.
Igualment, la relatora de la comissió planteja que seria "interessant" que Barcelona mirés més enllà per trobar estratègies similars que hagin funcionat per a altres localitats amb cultures minoritzades. Així, es posa sobre la taula la possibilitat d'engegar "una xarxa de ciutats que promoguin les llengües pròpies en el marc del multilingüisme i de les aplicacions de traducció per Intel·ligència Artificial". I en el mateix sentit, es proposa que la capital catana s'associï amb altres ciutats "amb llengües amenaçades per l’anglès per un internet divers".
Un full de ruta sense cap compromís, de moment
El regidor de Joventut, Lluís Rabell, ha assegurat haver integrat i "la importància d'inversions importants en el contingut de qualitat, creació d'espais que fomentin la trobada i la col·laboració entre joves creadors i facilitar la professionalització d'aquests talents emergents", si bé encara no hi ha cap partida pressupostària plantejada en aquest àmbit ni cap pla afegit anunciat. Per aquest motiu, justament, grups municipals com Junts, BComú o ERC han animat l'executiu socialista ha presentar una proposta al plenari municipal com a mesura de govern per concretar les bones paraules. Ara caldrà veure com reacciona l'executiu de Collboni.
Rabell, d'entrada, ha celebrat haver sabut anar més enllà "de l'enyor" a "l'època de Son Goku". El següent pas és saber si abans d'acabar el mandat hi haurà noves polítiques concretes en marxa. De moment, la mesura més propera que ha ocupat espai polític les darreres setmanes és "la fàbrica de contingut en català" plantejada per ERC en el marc dels pressupostos municipals. El PSC diu que la veu amb bons ulls.