"La por és una cosa bona. La por porta a prendre mesures". Recórrer a l'hemeroteca aporta perspectiva per entendre el present. Steve Bannon, artífex del primer mandat de Donald Trump, va entendre què havia de despertar en el poble nord-americà per sacsejar el Partit Republicà i irrompre a la Casa Blanca. Va ser la substància grisa que va fabricar el trumpisme i la seva caixa de ressonància a escala internacional, fruita madura també ara a Europa, on l'extrema dreta va prenent posicions a rebuf de l'huracà que representa el retorn consumat de Trump.
L'antic assessor ja no forma part del nucli presidencial, molt més a la mida del magnat que en la primera etapa a Washington, però l'escenificació, els missatges i les primeres mesures van certificar que Trump continua jugant amb la por. Va ser una arma electoral, sumada al desencant en molts electors per la inflació o l'economia familiar, que li va permetre tornar a dirigir la primera potència mundial. I també li servirà ara per combatre enemics interiors -el cos funcionarial, que considera una nosa- i exteriors, com la immigració il·legal.
En una mostra de poder immoral, per les diatribes i les concrecions poc habituals expressades en un acte litúrgic com el discurs de la presa de possessió i per la celebració posterior davant els seus seguidors -on va firmar els primers decrets-, el president ha alimentat els pitjors temors. Temors previsibles, perquè la llista de compromisos electorals era coneguda. Els que s'associen a un líder sense conviccions democràtiques que no albira contrapoders.
El terreny de joc definit per Trump és propici per trencar consensos, desprendre's de llegats llargament treballats i articular amenaces. I és el que ha començat a fer: laminació de l'obra de Joe Biden, estocada a l'agenda verda, anuncis de guerra a les polítiques de diversitat -amb les persones trans al punt de mira-, setge als drets adquirits per migrants i menyspreu per les enteses globals, amb l'adeu a espais de treball compartits com l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
El que espanta de Trump és constatar que sent que pot actuar amb impunitat. I, certament, encara no han aparegut els contrapesos dins dels Estats Units -governadors i jutges federals ho podrien ser-, de la mateixa manera que no es detecta una era de fortalesa dels acords multilaterals ancorats en el benefici comú. De la cerimònia al Capitoli, amb el poder tecnològic fent-li acte de reverència, en queda el regust d'un president envalentit, més perillós que en el seu primer mandat. I ho és perquè el moment l'acompanya i els fonaments del joc democràtic estan erosionats. La por és que el que representa Trump sigui la normalitat. Els satèl·lits d'extrema dreta que beuen del trumpisme fa temps que estan en òrbita.