No hauria de caldre començar un article dient coses òbvies, però el tema és tan sensible que el columnista se sent gairebé obligat a protegir-se d’entrada. Primer, l’última cosa que voldria per a mi o la meva família és viure en una comunitat governada sota els codis morals, religiosos i polítics de Hamàs. Segon, la denúncia del genocidi en marxa a la Franja de Gaza no s’ha de confondre amb complicitat o simpatia per l’organització palestina hegemònica sobre el terreny ni pels seus aliats, sinó que s’ha de relacionar amb la defensa del dret d’autodeterminació dels pobles, de la legalitat internacional i, sobretot, dels principis més elementals de l’ètica i la humanitat.
Fets els aclariments previs, som-hi. Les expectatives al voltant de l’anomenat pla de pau de Trump són justificades. És la primera vegada des de l’inici de la destrucció de Gaza que sembla que és possible posar fi al patiment de la població civil. No és tan comprensible, però, la manera com el món ha acceptat anomenar pla de pau a un document que només pot ser considerat com la redacció dels termes de la rendició palestina, escrita pels guanyadors de la guerra. Si Hamàs està oberta a signar és perquè tant ella com el seu territori han estat arrasats i el guanyador està en condicions de continuar matant fins a la completa desaparició de vida palestina a Gaza, ja sigui per la via de l’eliminació física o de l’expulsió a tercers països.
El pla és també un Head of Terms –en anglès financer, document preliminar que resumeix els punts clau d’un acord comercial abans de redactar el contracte definitiu– amb les grans corporacions que sobre les cendres dels crims de guerra convertiran Gaza en el resort turístic somniat pel president nord-americà. Acompanyin-me, sinó, en la lectura del punt 10: “Es crearà un pla de desenvolupament econòmic de Trump per reconstruir i dinamitzar Gaza, convocant un grup d’experts que han ajudat a néixer algunes de les pròsperes ciutats miracle modernes de l’Orient Mitjà. Grups internacionals benintencionats han elaborat moltes propostes d’inversió ben pensades i idees de desenvolupament interessants, que es consideraran per sintetitzar els marcs de seguretat i governança per atraure i facilitar aquestes inversions que crearan llocs de treball, oportunitats i esperança per a la futura Gaza”.
Rendició incondicional de la resistència palestina i acord comercial entre els Estats Units, Israel i el capitalisme global per fer de Gaza una nova Côte d'Azur per a milionaris d’arreu del món, amb els familiars dels nens assassinats fent de cambrers. Una gran victòria de Trump i Netanyahu, i una derrota sense pal·liatius –una més– per als que no viuríem sota les regles de Hamàs, però tampoc volem viure en un món sense principis ètics ni respecte a la legalitat internacional, en el qual, sempre i només, guanyen les armes i els diners.