Expliquen Susanna Barreda i Txell Bonet, les parelles de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ara que fa més de 100 dies que són a la presó de Soto del Real, que els funcionaris els limiten les cartes que arriben al centre penitenciari a 30 per dia. Fins fa no res els en deixaven llegir unes 200 cada dia, però ara han frenat l’aixeta. Al mateix temps els diuen que han de treure de la presó les 8 saques de 20 quilos cada una que acumulen per llegir cada un dels “Jordis”. Ara llegeixen les que fa un mes que van arribar a la presó madrilenya.

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart més de 100 dies a la presó, Oriol Junqueras i Joaquim Forn més de 80, i amb l’amenaça latent que hi tornin els consellers i membres de la mesa en funció de què diguin o de què votin aquells que són diputats.

Si algú es pensava que el 21 de desembre solucionaria les coses, o podria suposar una inflexió per part de la duresa, de la cara més agra de l’Estat, va errat.

El goteig de les cartes ja n’és un exemple. La lletra, les idees expressades, l’escrit fa nosa. Els fa nosa als funcionaris, ocupa espai a la presó, i els neguiteja que els "Jordis" siguin tan presents, que no caiguin en l’oblit. No n’hi ha prou amb el rebrec de la llei, del codi penal, en forçar els fets, informes policials i lectures judicials, que a més se’ls vol negar el llegir i l’escriure.

Hi ha qui diu que no es persegueix idees, que es jutgen fets. Es persegueixen cartes, i els judicis es fan en base a escrits, a informes de la Guàrdia Civil que ja semblen dictar sentència, i on es fa un aiguabarreig que busca un relat de xarxa i organització amb un cap de trama que es diu Carles Puigdemont. Una causa general on hi cap de tot, i que fa que la policia de Madrid es desplaci a Igualada a detenir perquè declari un ciutadà per un presumpte delicte d’odi per amenaces a Albert Rivera a la xarxa, i que no es mogui ni un dit per saber qui engega trets de balí contra un veí que té una estelada penjada al seu balcó a les Corts, a Barcelona. Que es persegueixi el Sr. Bohigues, i no els de les “chirigotas”. També l’objecte d’humor rep un tracte diferent. S’ha acabat la broma, ja ho deia Garcia-Albiol.

Però la broma, de mal gust, continua. Com n’hem de dir dels moviments del jutge Pablo Llarena que no deté Carles Puigdemont a Dinamarca, perquè diu que això és el que buscava, o del desplegament policial per evitar que torni a Espanya? En què quedem, els busquen, el volen detenir o no?

No llegir, ni cartes, ni resultats de les urnes, i no deixar escriure, i haver de pensar. Pensar ràpid o fer-ho a poc a poc. Un clàssic del Nobel d’Economia Daniel Kahneman. A través de quin sistema de pensament farem el nostre futur. La presa de decisions continua en una situació d’estrès penitenciari, d’exili, i judicial, quin marge deixa al pensament polític.

L’Estat via 155 tancant la delegació de la Generalitat a Brussel·les per evitar que el president del Parlament (pagant-se el desplaçament de la seva butxaca!) es reunís amb el candidat a ser investit, i per si no en teniu prou, la Guàrdia Civil es va esperar al dia dels 100 dies de presó dels "Jordis" per entrar a les seus d’Òmnium i l’ANC. Un episodi més de l’operació diàleg. Són els senyals del progrés, això que fa possible el llegir i l’escriure. Llàstima que l’alta velocitat avariada, com vam veure a Castelló, s’aixequi com a metàfora d’una manera de fer corrupta i podrida. I que així, amb aquest panorama, no hi hagi manera d’avançar cap enlloc.