Opinió

Llegir: més llibres, més lliures

«Cal que ens hi obliguem, a llegir, perquè és llegint que guanyem en competència lingüística, oral i escrita»

Carme Vidalhuguet
22 d'abril del 2024
Actualitzat a les 19:29h

Sant Jordi, dia del llibre. Després de Gutenberg i amb Aldo Manuzio, la transmissió del coneixement es materialitza a través d’aquest objecte tangible, que tan bé es deixa tocar, que és el llibre. És gustosa una tapa dura, una guarda negra, un llom amb cos i una textura de paper amb gramatge i amb un ph que el deixi viure segles llargs. El llibre és un suport, és el continent d’aquells continguts que ens fan cultes, crítics, que vol dir que aprenem a tenir criteri propi, i lliures, i ens en fa, de lliures, el fet de tenir criteri. Aprendre a nedar a contracorrent pel gust de no deixar-nos portar.

I aquest és el verb que defineix l’acció: llegir. Avui, doncs, amb motiu del dia del llibre, cal que ens hi obliguem, a llegir, perquè és llegint que guanyem en competència lingüística, oral i escrita. I en aquests nostres verals, on tothom parla de la llengua i del seu reconeixement, el del català, com a llengua preeminent que és avui i que haurà de ser demà en aquest futur de país lliure i sobirà, la primera cosa que ens cal, a més a més dels ressorts d’estat per atorgar-li aquesta normalitat d’ús de què encara és mancada, és que els parlants en tinguem, i molta, de consciència lingüística, i, alhora, que tinguem l’ambició i l’orgull de millorar la competència.

Millorar la competència vol dir plena correcció en l'ús oral i escrit, perquè d’una majoria d’aquells que en fan ús públic, de la llengua, la seva competència sovint és llastimosa. I no tenen cap mena de pudor ni quan apareixen en tertúlies de ràdio i de televisió,  ni quan parlen en públic ni quan escriuen a xarxes. J.Badia, en un article intitulat “Ensenyar a expressar-se”, deia  “necessitem bons autors que ens serveixin de models: autors literaris, però també periodistes i locutors (i polítics!) que tinguin un bon coneixement de la llengua”. Entre altres, els qui la Secció Filològica de l’IEC, l’Acadèmia de la llengua, anomena “col·lectius professionals coresponsables, de la llengua”.

Hi ha tres tipus de lectures: per formació, per informació i per oci. Sense competència, sense un nivell de llengua del tot correcte en l’ortografia i en la sintaxi del discurs, aquests corresponsables no es fan ni llegir ni escoltar. I aquest ús abusiu d’un doncs que no saben ni perquè se’n serveixen, en l’oralitat? A més a més del dia del llibre, està bé de reivindicar el dia de la literatura. Lectors llargs de ficcions, perquè la ficció ens explica la vida. A Madame Bovary, per exemple, vivim com l’adulteri neix amb el matrimoni només perquè l’amor-passió tingui continuïtat. Compte, però, perquè aquesta teoria que novel·la Flaubert és del segle XII del De amore d’Andreas Capellanus. En definitiva, més llibres, més lliures.

Arxivat a

Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de Pagès Editors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a Segre.

El més llegit