En el passat programa d'humor Polònia hi havia un gag on Sánchez presentava un regal a Esquerra Republicana embolicat amb llacet. El regal era una taula de diàleg. Però quan els representants republicans s'asseien, els del PSOE no, dient que la taula ja la tenien, però a sobre no hi posaven res. La mordacitat dels humoristes, molts cops, és capaç de descriure més bé la realitat que les anàlisis d'experts. Avui acabem de sentir les paraules d'una ministra dient que Esquerra no trobarà res millor que el PSOE a Espanya. I aquest és el mantra que una part de les corals mediàtiques progressistes estan venent.

S'ha passat de la ignorància i el menyspreu a Esquerra a la seva imprescindibilitat. Dilluns hi haurà una votació de la militància republicana que crec que està cantada. El que no ho està és, en cas de rebre el "regal" de la taula, què s'hi ha de posar a sobre. No som a l'abril. Al marge del què hagi dit el PSOE, o digui ara, el que importa són els fets. I el PSOE no només no ha frenat els aparells de l'estat que depenien d'ell, en un marc d'interferència de poders com l'espanyol, sinó que ha atiat accions i ha pres directament decisions contràries a un marc democràtic homologable a l'Europa avançada.

Només per posar tres exemples recents: el decret d'intervenció d'Internet, la instrumentació de la fiscalia per a acusar de terrorisme les protestes al carrer, la manipulació permanent d'imatges i notícies sobre els aldarulls de Barcelona per provocar el pànic econòmic. Ara, no es pot anar a una investidura sense la celebració física d'un Pedralbes 2, taula d'on es va aixecar el Govern del PSOE. Però aquest Pedralbes en cas de produir-se, serà necessàriament un Pedralbles-PLUS. Entre el primer i el segon hi haurà hagut una sentència instada i aplaudida pel PSOE. I com a conseqüència sobre la taula, on s'haurà de parlar de tot, hi haurà obligatòriament l'Amnistia i l'Autodeterminació.

Dit això, el fet que estiguin sobre la taula, no vol dir que hagin de ser concessions immediates com a condició prèvia al suport passiu a la investidura. Algú es pot escandalitzar d'això que dic? Fixem-nos com una part del bloc independentista, que per fi comparteix el programa de mínims: amnistia i autodeterminació i les posa com a condició prèvia, se situa només en l'eix nacional. Així com, a l'altra banda, s'hi posa la Constitució amb la prioritat d'un programa sota l'eix d'esquerres. L'enrocament respectiu no porta el desgast immediat de cap dels adversaris, però deixa un conflicte paralitzat i, per tant, a mitjà termini, favorable al contrincant més fort: l'Estat.

Crec que l'eix que desempata aquest empat dels altres dos eixos nacional/esquerra és l'eix democràtic. L'apartat de llibertats del programa de mínims compartit. El 1920 Lenin li preguntava a Fernando de los Ríos a Moscou. "Llibertat per a què?". I aquest li va contestar: "Llibertat per a ser lliures". Una conclusió similar a la que va arribar el Noi del Sucre després de la seva visita a Rússia. O sigui, empíricament, la demanda de justícia social, però tolerant amb la restricció de llibertats democràtiques ha portat a l'estalinisme o al feixisme. Si Podemos es limita a ser, com sembla, la pinzellada social, d'una dinàmica autoritària del PSOE, que està degradant la democràcia, el següent pas serà la inevitable victòria de Vox, el partit del patriotisme social.

Definició que escoltada de viva veu d'Abascal la nit electoral, em va posar els pèls de punta. Per tant, per mi, sí que hi ha línies vermelles prèvies a asseure's a la taula. I no són l'amnistia ni l'autodeterminació. Són: l'eliminació de la llei mordassa, la retirada immediata del decret d'intervenció d'internet, la reforma del codi penal per acotar els delictes de desobediència, sedició, rebel·lió i terrorisme, una llei de desfranquització i un codi de neutralitat informativa exigible a tots els mitjans públics i privats, amb la persecució especial de les fake news, etc.

Sense uns tallafocs clar a la degradació de l'Estat de dret espanyol, ja prou escàs des del 78, sense marc de llibertats recuperades, no pot haver-hi negociació, només hi haurà un segrest. Sense l'àrbitre i el terreny de joc neutral no hi haurà joc a jugar. Perquè, què hi guanya la democràcia si les polítiques de degradació les practica el PSOE en comptes del PP? Emmascarar una mica més que s'està aplicant el programa final de Vox, el del neofalangisme. Per això, i perquè el PSOE ve d'una contrastada tradició basada en la manca de paraula, només hi ha un mecanisme garantista.

Quan es constitueixin les Corts i abans de la investidura: primer s'ha de reunir Pedralbes 2. I segon, els partits signants de l'acord pel sí i/o l'abstenció han de registrar a les dues Cambres els projectes de llei claus abans citats: mordassa, codi penal, internet, desfranquització etc El tema, per tant, ara ja no serà esquerres o no esquerres. El tema és democràcia o no democràcia. Sense marc homologable amb Europa de llibertats només tindrem versions diferents de socialautoritarisme. Des de les reminiscències estalinistes a les evidències franquistes del patriotisme social on el post, tardo o neofranquisme acabarà guanyant.

Per altra banda, dos apunts més. No descartin vostès que, escoltant a tots els barons territorials i als dinosaures del PSOE, no només en contra del suport independentista, sinó, fins i tot, del Govern amb Podemos, Sánchez sumi a Podemos i PNV amb els vots de Ciutadans en una nova pirueta. O bé obtingui l'abstenció del PP per patriotisme. Segon apunt, la deriva autoritària del PSOE, no només de paraula sinó amb fets, va acompanyada amb la crema definitiva dels vaixells catalanistes compartits del PSC, com la immersió.

Com deia Ernest Maragall en un tuit: "El PSC abandona l'últim vestigi de catalanisme progressista. Adopta el programa de Cs renunciant al model educatiu que vam aixecar junts fa prop de 40 anys amb el català com a llengua vehicular. Fer-ho abusant de la memòria de Marta Mata és encara més dolorós i inacceptable." Aquest és el context actual. I amb el mateix realisme amb què es va enfocar l'estratègia continuada d'eixamplar la base; i a l'abril, la tàctica de suport gratis a la investidura, ara toca, amb la mateixa estratègia, defensar una tàctica oposada.