Corren temps peluts en general, i per a la lírica en particular. En tribunes com aquesta ja podem anar fent apel·lacions a l’entesa i a la suma, que al moment, unes ratlles més avall, la retòrica deixa pas a la marxa directa més prosaica, l’entesa queda marginada per la confrontació i al símbol de la suma li cau el pal vertical i l’altre no fa res més que restar. És el que hi ha. Per sort, no sempre. Per sort, no al cent per cent. També aquí hi ha de tot. Com en la política, no ens n’oblidéssim. Perquè sovint ella és un reflex nostre.

Escrivia ahir a Twitter a propòsit de Voltaire i aquella màxima que venia a dir “proclamo en veu alta la llibertat de pensament i mori qui no pensi com jo". Molts l’apliquen arreu, i en racons de xarxa com aquest molt especialment. Però és un mal social. I molt català, per desgràcia.

Els temps són crus. L’economia viu en sotrac crònic ben al fons del pou. I una part important dels nostres polítics estan per repartir-se’n les engrunes. De derrota en derrota i fins la final. Espanya s’enfonsa, però, i Catalunya? Que potser ja ho està? Molts, massa i tot, fan com si així fos.

Els de crisi són temps per a catarsis. És això o desaparèixer. I si una cosa ha tingut Catalunya, aquesta ha estat la resistència a la desaparició, malgrat tot, com per exemple les debilitats de la seva gent. Potser perquè les fortaleses tampoc no han estat poques: una d’elles, claríssima, l’estima per la llibertat. La d’un poble que la vol plena. Ara! Sabrem imposar aquest anhel a les diferències de pensament, als sectarismes i a la intransigència? És ara o mai. Un de tants que hem tingut? No ho sé, però pinta que és especialment crític.

Per a ciutadans i polítics es planteja un gran “o caixa o faixa”. Estarem a l’alçada? Sabrem respondre-hi des del respecte a la llibertat de pensament de tots? Sabrem sumar des de la diferència? O farem com gairebé sempre? Jo m’hi rebel·lo. Perquè paga la pena no practicar aquí i al carrer allò que, de contagiar del tot la nostra política, està escrit que ens conduirà a un nou i greu fracàs.