Quan un client em contracta perquè li prepari un projecte, faig la feina, evidentment, en l'idioma que em demana: Si vols una auditoria de ciberseguretat del teu web en castellà perquè el teu superior és de Badajoz, te la documento en castellà. Si vols un discurs polític pel públic català, te'l faig en català. I si em demanes que et prepari un informe del panorama tecnològic barceloní en anglès perquè el teu cap és alemany, doncs te'l faig en anglès. Després, si com a client vols traduir-me al suahili o no traduir-me mai en cap idioma, estàs en el teu dret, que per això m'has pagat. Aquesta lògica comercial, que té tot el sentit del món, resulta que no aplica quan s'encarreguen productes audiovisuals -sèries i derivats- en català.

M'explico: els meus alumnes adolescents i postadolescents no miren Crims en català a TV3, sinó que ho miren doblat al castellà a Movistar+ o a Prime Video (Crímenes); no miren Merlí en català a 3alacarta, sinó que ho miren doblat en castellà a Movistar+ o Prime Video. Així, llumeneres de nosaltres, resulta que, per exemple, TV3 -i no pas Movistar+- va decidir invertir en una producció audiovisual liderada per Carles Porta: es va arriscar i va encertar-la, però com que no va lligar els drets com pertocaria, el producte queda parcialment desactivat com a agent cultural o com li vulguis dir. Encarregues una cosa en català, i si funciona, si fa el boom, al català que el bombin perquè aquest producte pot donar pasta i el productor, legítimament, s'ho fa valdre. Resultat? Crímenes visionant-se a Sant Boi.
                                                                                       
D'aquesta situació se'n pot treure una conclusió òbvia: l'objectiu de qui encarrega el producte i de qui el fa és totalment diferent. Aquí hi ha dues parts: TV3 vol tenir en catàleg una cosa que genera moltes visions -i hauria de voler quedar-se-la com a fons d’armari-, i el productor vol que TV3 li doni l'empenta inicial i quan hagi fet el pet, vendre-li a Movistar, Amazon o Netflix sense condicions. O una altra versió: El departament de Cultura vol fomentar la creació en versió original en català, i el productor vol els diners de la subvenció per l'empenta inicial i quan li hagi fet el pet, vendre-li a Movistar, Amazon o Netflix sense condicions.

Ara que hi ha la intenció de fer moltes més sèries en versió original catalana, si no volem que d'aquesta bona intenció se'n pugui tirar un tros a l'olla o bé que sigui senzillament comunicació cara la galeria sense voluntat real de canviar les coses i arribar a nous parlants, cal replantejar-se les clàusules i drets d'explotació dels productes audiovisuals que reben diner públic de les administracions catalanes. Qui paga, mana. Qui té poder, el fa servir. Qui guanya les eleccions, s'ho fa valdre. Això vol dir que si has rebut diners públics per fer un producte en una llengua minoritzada, aquest producte no s'hauria de poder emetre doblat en una altra llengua dins del territori de la llengua minoritzada -com a mínim, durant 15 anys-.

Per fer-ho explícit: o lligues que Crims o Merlí només s'emeti a Catalunya mitjançant 3alacarta, o bé lligues que en el cas que Crims s'emeti en alguna altra plataforma, si la IP de l'usuari de la plataforma està geolocalitzada en territori catalanoparlant, aquell producte se servirà sempre i exclusivament amb l'àudio en català. A Móstoles, a Texas o a Medellín que li puguin posar el menú de doblatge que vulguin, però a Alacant, a Sant Boi o a Olot, si mires Crims, serà en català perquè el client que va invertir inicialment en el producte, el va contractar en català i pel català, i així ho va lligar contractualment. Si vols els meus calers per fer una sèrie, passa pel meu tub contractual, no som els business angels de ningú: estem encarregant un producte amb objectius culturals. Si mai un client meu es troba l'informe que em va encarregar en anglès, penjat en català en algun racó d'internet, em dirà que de què vaig. I tindrà raó. Doncs que apliqui aquesta lògica universal a l'audiovisual nostrat, ara que s'hi volen posar calers, que de vegades semblem nous.