Tanca Casa Sendra, la de la millor llonganissa de Vic. Amb seu a Vic, 180 anys d’història d’excel·lència reconeguda internacionalment. Més que el mercat medieval, que el Mercat de Música Viva i més que el mateix Mercat del Ram, la llonganissa de Vic, l'excel·lent llonganissa que elaborava Casa Sendra al cor de Vic fins a una setmana va posar el nom de la capital d’Osona al mapa del món. En parlava en Santi Santamaria, en Vila de la Viniteca, les més prestigioses plomes de la grastronomia. Tots d’acord: la millor llonganissa de Vic, la d’en Pau Arboix, amo de Casa Sendra. Elaborada amb carn, sal i pebre i embotida en budell natural.

Tanca Casa Sendra i estem de dol els seus clients i hi hauria d’estar tot aquell que estimi el país per la seva excel·lència també. Li han dit al senyor Arboix que ja no pot etiquetar la seva llonganissa de Vic com a llonganissa de Vic perquè no vol saber res d’uns quants productors de llonganissa de Vic –alguns que no són ni de Vic- que poden posar nitrits i nitrats a la botifarra perquè així els ho permet el reglament que regula la Indicació Geogràfica Protegida Llonganissa de Vic. En Pau la venia tres vegades més cara que els altres. I la feia deu vegades més bona: carn, sal i pebre, i així li ho ha reconegut reiteradament la gastronomia mundial. Sentencia el TSJC que Casa Sendra no té cap dret a utilitzar “llonganissa de Vic” a les seves llonganisses, per més que la seva sigui tan legítima com ho era la tortada d’ametlla de la confiteria Boix de Banyoles. Per dir que la seva és de Vic, s’ha d’acollir a la IGP Llonganissa de Vic. De res no li val ni el més de segle i mig d’història de la seva “legitima llonganissa de Vic”, ni l’excelsa qualitat del seu producte ni els nombrosos reconeixements internacionals. Reclamava en Pau – i ha perdut el litigi- poder seguir proclamant i etiquetant que treballava a Vic i que de Vic en sortia la seva llonganissa, la millor que s’ha produït mai a Vic i al món sencer.

Potser podria haver etiquetat la seva com “la millor llonganissa del món”, com el celebrat entrepà d’ibèric del Viena. Però ell, home humil, de Vic, va voler insistir que la millor llonganissa del món, la seva, era de Vic. I ha perdut. I ha decidit que un disbarat d’aquesta magnitud, mereixia una resposta a l’alçada de la seva dignitat. I ha tancat. Ara, l’única llonganissa de Vic, la que protegeix la IGP ja no serà la millor del món. Ja podrà portar nitrats i nitrits a l’etiqueta, al costat de l’indicatiu que la legitima com a producte exclusiu.

Què hi hem guanyat? Una denominació d’origen que iguala els mitjans, els mediocres i algun productor bo. Hi hem perdut el millor producte de Vic, de la comarca i del món en el seu gènere. El que ha posat a Vic al mapamundi gastronòmic. Si badem, d’aquí a quatre dies serem el país del xopet autoprotegit proclamat internacionalment però sense cap mena de reconeixement. Ni de mercat.